El Rastre



La fotografia que va emprar Àngel Toldrà per il·lustrar una de les seves postals a principis del segle passat. Ens mostra un dels espais ben populosos i populars de la ciutat, la plaça Tetuan actualment Mossèn Sol. Un espai creat amb l’eixample, el primer de la ciutat, del 1862.

La ciutat llavors creixia i s’ampliava amb la destrucció de les muralles, l’urbanisme va optar per la zona del Vall, entre els turons de la Suda i el Sitjar. Tot just on es trobava l’enderrocat Portal de l’Escorxador i l’edifici en qüestió, es va crear la plaça rectangular on abocaven els carrers del Vall, Bou, del Mig i Escorxador, procedents de la ciutat medieval. Un espai molt urbà i genuí que articula el centre, amb Santa Clara i el Rastre. És el moment de renovació urbana i cultural amb l’aparició de teatres, liceus, casinos, el parc,...

El tram de vall o barranc que es cobreix es trasllada cap l’esquerra en busca dels laterals de Sant Domènec i el cementiri (posteriorment passarà a ser fàbrica de gas i la nova escola de la Mercè) i forma  el carrer de la Providència. El Rastre és una trama senzilla de carrers, amb quatre carrers longitudinals (Providència, Ros de Medrano, Méndez Núñez i Callao) i dos carrers transversals (Consol i Topete). Trama quadriculada que ocupa tot el sector fins la nova muralla del set-cents que baixa del Bonet i anava fins les Avançades de Sant Joan.

Tot just ara fa cent anys de la foto. La ciutat ja havia quedat tocada de mort al ser-li negada la capitalitat de província en favor de Tarragona el 1834, però seguia sent la tercera urb catalana (darrere de Reus i Barcelona) amb molta necessitat d’espai urbà, ja que fins al moment tot l’augment demogràfic havia estat absorbit dins del clos murallat i en altura dels habitatges. Aquest eixample va ser la mostra, ràpidament construït, amb edificis com la Casa Wenetz que data del 1864. Amb el canvi de segle i el trasllat de l’Ajuntament a la vora de la plaça (declarada en runa la Casa de la Ciutat, el consistori es traslladarà fins els anys 50 a l’edifici de l’antic hospital), fins i tot es va tenir la idea de situar en ella el Mercat central de la ciutat, aquesta concepció la posem damunt la taula per contrastar-ho en com cent anys, aquesta magnifica plaça ha perdut la centralitat i ara és un lloc al marge de la vida comercial i més vital de la ciutat.

Tornant a la foto, paga la pena fer-li un clic i entretenir-se una estona mirant la gent que pobla la plaça i com ha canviat l’entorn urbà. Un canvi que no és força gran, tret de la visió del Palau Reial de la Suda, destruït durant la Guerra Civil i reconvertit  ara en Parador Nacional. La pèrdua del panyde muralla a la part posterior de l’Hospital de la Santa Creu i la font de maó que es situa al centre de la plaça, anys després serà substituïda pel monument modernista de Mossèn Sol. Per altra banda, posar de relleu els fanals, que com podeu veure no són elèctrics, la gran quantitat de gibrells i càntirs que van a la font a per aigua, els bancs de fusta, fins i tot un ocupat per una dona amb mocador i la gran quantitat de xiquets i gent parada a l’espera de la foto, tot un esdeveniment a l’època.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...