Plaça de bous de Tortosa

Al bloc de Manel Zaera hi podeu trobar un interessant post sobre la plaça de bous de Tortosa, on enllaça una obra de Venceslao Ayguals d’Izco (Vinaròs 1801/ Madrid 1875), la novel•la d’El Tigre del Maestrazgo, novel•la que irrità als carlins i de fort caràcter anticlerical, a més de criticar la construcció de la plaça, criticà fortament la societat de la ciutat. Així que no resta de ser interessant fer-li una llegida i descobrir frases com: “Los tortosinos son por lo general aficionados a funciones de iglesia.”

La construcció de la plaça de bous de Tortosa al 1848 s’emmarca dins del moviment vuitcentista que impregnava la ciutat i correspon a la necessitat de crear espais de lleure i relació: teatres, jardins, passejos, casinos,... d’una societat que va en augment. És una construcció comuna a altres capitals dels Països Catalans; com la plaça de la Barceloneta 1834, la de València 1850, Tarragona 1883, Castelló 1887, Girona 1897,... Com espai d’esbarjo no sols es feien espectacles taurins, sinó que també acollia funcions de gimnàstica, focs artificials...


Fotografia d'Àngel Toldrà i Viazo.
Anys 10 del segle XX.


Ubicada a Remolins, va propiciar la urbanització del passeig d’aquest sector. No era una plaça exempta sinó que estava envoltada per cases que ajudaven a configurar el seu perímetre i sols mostrava una façana al seu costat sud. La façana estava dividida en tres franges horitzontals i mostrava obertures amb arcs de ferradura. A la planta baixa presentava tres portes d’accés i taquilles. A les dos següents franges que corresponen al primer i segon pis, les obertures segueixen el ritme de les obertures de la planta baixa, sent dobles als costats i triples a la part central, emmarcades per pilastres que rematen la decoració en senzills pinacles mostrant el central més destacat, sent segurament a la part interior el lloc on es situaria la presidència. Així doncs mostrava un estil de caràcter historicista-eclèctic, que recupera trets de l’arquitectura musulmana, podem dir que era un revival del món musulmà sense massa fidelitat, llavors a l’estat espanyol la valoració cultural d’al-Andalus començava a acceptar-se com aportacions originals per l’arquitectura contemporània. La plaça constava de dos cossos, a la part baixa grades “tendidos” i a la part superior dos pisos (semblen una construcció en ferro), on es situaven les grades superiors o “tendidos alts” i “palcos”. Tenia una cabuda d’unes tres mil persones i al 1881 va ser practicant refeta. Durant la guerra civil va ser danyada al igual que altres edificacions de la ciutat, al 1940 va ser destruïda, sembla ser que per interessos urbanístics.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...