El 6 de març de 1910, com relata Ramon Vergés
i Paulí, es fa l’última cerimònia al vell temple conventual del Roser, moment
en que comença a desmuntar-se i a construir-se la nova parròquia a l’altra riba
del riu Ebre.
Al 1912, la portada barroca, ja estava reallotjada
en l’entrada lateral del nou temple de Joan Abril. Com es pot veure a la fotografia de
Salvany Blanch, fins al 1914 el temple no estarà beneït, per això la imatge en
dona una visió de temporalitat i de inacabament.
Entre el 1936 i 1939 (període de la Guerra
Civil), el temple serà fortament danyat i posteriorment reconstruït per
Regiones Devastadas.
La portalada barroca, tot i ser l’únic element
que ens perdura de la primitiva construcció dominica, també va sofrir atacs anticlericals. Com la decapitació de Sant Domènec i Sant Francesc a més del crucifix que sosté
a les mans. Els querubins que mostren els blasons de l’ordre també van ser molt
danyats per la piqueta, no sent restaurats mai. La Mare de Déu del Roser és
completament moderna, l’anterior barroca va ser enderrocada i actualment conservada en l'interior del temple.