La creu de Coll Redó


La creu de Coll Redó es situa a 382m d’altitud. Una creu que va ser inaugurada el 1907 i que pretenia ser molt més que la creu monumental, segons el breu de “La Veu de la Comarca” publicat el 30/05/1907.



La creu va ser sufragada pel canonge O’Callaghan, una iniciativa que va fer seu tot i que va ser ideada i iniciada per Ramon Vergés Paulí.

Durant la Guerra Civil la creu va ser enderrocada i posteriorment reconstruïda al 1940 per l’Ajuntament de Tortosa.


La foto de Ramon Borrell i Codorniu (Arxiu Baix Ebre) està presa al voltant de la segona dècada del SXIX, on es pot veure un cim molt diferent a l’actual. 


Les restes del Roser.

Fins la meitat del segle XX, quan l’antic hostal dels Cugat (de l’antiga edificació sols resten les dues portalades que donen al carrer Barana d’Ebre), va ser enderrocat i al seu lloc es va construir un bloc d’habitatges. Les restes de l’antic temple conventual del Roser van ser ben presents a la ciutat.

Us deixem amb dues imatges on hem marcat la traça del perfil de l’església (capelles laterals i tribuna), que va quedar enganxada a la paret mitgera de la fonda Espanya.

La primera és d’abans de la guerra civil i sembla retratar el fet d’una cursa ciclista. La mateixa és interessant ja que ens mostra les restes de l’antic Roser i a l’altre costat de la rampa o avinguda del pont, la traça de l’antic carrer del Pes de la Palla: actual Pintor Gimeno. A la mateixa es veu tot l'espai alliberat o esponjat per encabir l'accés al pont de l'Estat. 



La segona fotografia es tracta de la postguerra, a la mateixa tornem a veure les restes del Roser i al mateix temps tota la desfeta que va causar el conflicte civil, a la ciutat i especialment en aquest lloc de la ciutat.


La portalada del Roser, reallotjada.

El 6 de març de 1910, com relata Ramon Vergés i Paulí, es fa l’última cerimònia al vell temple conventual del Roser, moment en que comença a desmuntar-se i a construir-se la nova parròquia a l’altra riba del riu Ebre.

Al 1912, la portada barroca, ja estava reallotjada en l’entrada lateral del nou temple de Joan Abril. Com es pot veure a la fotografia de Salvany Blanch, fins al 1914 el temple no estarà beneït, per això la imatge en dona una visió de temporalitat i de inacabament.



Entre el 1936 i 1939 (període de la Guerra Civil), el temple serà fortament danyat i posteriorment reconstruït per Regiones Devastadas.


La portalada barroca, tot i ser l’únic element que ens perdura de la primitiva construcció dominica, també va sofrir atacs anticlericals. Com la decapitació de Sant Domènec i Sant Francesc a més del crucifix que sosté a les mans. Els querubins que mostren els blasons de l’ordre també van ser molt danyats per la piqueta, no sent restaurats mai. La Mare de Déu del Roser és completament moderna, l’anterior barroca va ser enderrocada i actualment conservada en l'interior del temple.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...