Les zones porxades. La plaça de la Font X

Continuem encara en les imatges que mostren el nyap de ciutat que va quedar després de la Guerra Civil.

Aquesta fotografia pertany a l’any 1941, i la mateixa segurament té més relació en la reconstrucció del Pont de l’Estat, que no amb el motiu que ens ocupa. Fixeu-vos en les muntonades de llambordes que hi ha a la rampa del pont. Possiblement ja el tenien gairebé bastit i anàvem a pavimentar-lo.

Més enllà de les obres del pont, la fotografia ens mostra la que serà la morfologia actual de la trama urbana de la plaça de la Font i la seva connexió amb la plaça de la Constitució, anteriorment de les Cols i el carrer de l’Àngel. L’edifici del Bar-Royal ha estat enderrocat per esponjar i ara deixa més espai lliure a la plaça, deixant veure l’edifici que alberga la Farmàcia Sanmartí (posteriorment es bastiran aquest lloc els dos edificis que ens han arribat als nostres dies i que per sort van mantenir la fisonomia d’edifici porxat) . A l’esquerra de la imatge la casa Monfort-Daufí, en plena reconstrucció, si pareu atenció encara es pot llegir el cognom familiar a sobre de la porta de la botiga. Ja que com us vam explicar en anteriors entrades aquest era l’edifici que albergava la merceria Monfort ja a la plaça de les Cols, al qual se li havia adossat el xamfrà amb mirador, al quedar eliminada la zona porxada de ponent de la plaça de la Font.  

Un matxo i el seu carro allà enmig a l’espera d’alguna cosa, encara destaca més la buidor dels carrers, mostrant una ciutat gairebé fantasma. Tot i així hi ha detalls que delaten la vida, fixeu-vos en els terrats de les cases que entren al carrer de l’Àngel: hi ha roba estesa.

I per últim els dos grans fanals que ens han acompanyat fins aquí, ja els vam veure decorant la part central de la plaça de les Cols i posteriorment flanquejant el pont. Amb el nou disseny del pont de l’Estat del Sr Torroja, seran substituïts per altres fanals més moderns que actualment encara conservem però altre lloc de la ciutat, els podeu veure a la placa Sant Jaume.


Sovint veient aquestes fotografies de postguerra, sembla gairebé un miracle que Tortosa continuï existint.  
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...