Les zones porxades. Carrer Taules Noves

Si continuem per les diferents zones porxades de Tortosa que encara ens perduren, ara ens hem de traslladar al carrer que durant l’època medieval es va conèixer com a Taules Noves, com a diferenciador del carrer Taules Velles (nomenclatura encara existent), actualment anomenat carrer de l’Àngel.

Un carrer central i encara avui en dia aglutina gran part d’aquesta centralitat a la ciutat. Un carrer connector amb les places de mercat (Cols i Font), amb una de les entrades i eixides més importants de la ciutat (porta Sant Joan), a través del Coll de sant Joan actual sant Blai. Sent un eix comercial i vital de la ciutat des d’època medieval. Un eix urbà que actua com a carrer major o gran de la ciutat.

En quant a la part porxada que podem observar actualment, és el tram que correspon entre el carrer Montcada i l’estret carreró de Mercaders. Un total de quatre cases porxades que mostren una gran riquesa, amb força varietat a la porxada, tant de columnes com d'altures que configuren el mateix porxo.  Unes cases que tenen un origen gòtic. però amb reformes evidents i palpables realitzades al SXIX. Quatre habitatges que actualment estan catalogats com a BCIL.

La plaça i carrer de l’Àngel com espai central de la ciutat ha anat canviant i mudant inevitablement la seva fisonomia fins a l’actualitat, inclús als anys 30 va ser un dels primers espais esponjats de la ciutat. Així anat acumulant al seu espai grans i significatives edificacions per al patrimoni de la ciutat: la casa Franquet, el Siboni, la casa dels Balcons, botigues com l’antiga Canivell... Per aquest motiu determinar si tot el seu perímetre era o no porxat actualment és complicat de confirmar.

Les Taules Noves, ens confirmen com es trasllada la zona comercial al sector porxat de les Cols en contrast de les Taules Velles, situades a la zona del pont de Barques configurant els quatre cantons. Un espai, que com la plaça de la Font eren auxiliars a la plaça de Mercat, un espai on desenvolupar l’activitat comercial, no tant diferent de com és actualment.



En quant a la foto dir que és una estereoscòpica de Salvany Blanch, realitzada al voltant dels anys 14-15, del segle passat.  On encara es pot observar l’illa de cases que alberga la capella de l’Àngel, la pujada del Coll de Sant Joan i el carreró que anava cap al barri de Pescadors pel carrer en Carbó. 
A més d’una forta animació rodejant la castanyera. 

Mausoleu de La Suda.

Tot i que es coneix amb aquest nom, no té res a veure amb el castell. Aquest dibuix a mà alçada és un dels pocs que es conserven de Víctor Beltrí i Roqueta. Agafa aquest nom ja que va ser publicat a la revista La Zuda, el 31 d’octubre del 1915.


Aquest gran mausoleu, s’ignora per a qui va ser projectat o si finalment va ser bastit o no, d’un clar estil modernista, ple de línies corbes, motius i florals i coronat per un cor d’àngels. Possiblement fos un projecte de futur per a tota la família de l’arquitecte.

És sempre interessant poder llegir els articles de La Zuda, en el dedicat a Beltrí finalitzen: “fiel reflejo de las aspiracions y anhelos culturales y artísticos de nuestra amada Ciudad, no puede, sin menoscabo de su patríotico fin, dejar inadvertido a tan ilustre paisano, como inteligente artista y desde estas columnas, le ofrendamos entusiástico homenaje de admiración y cariño.”

Durant tot el 2012 Cartagena va estar fent divulgació de l’obra de l’arquitecte tortosí, degut als 150 anys, sent  “Año Beltrí 2012”.  A la seva il·lustre pàtria vam celebrar el silenci, que sempre és més còmode.

La publicació de La Zuda encara es conserva a l'Arxiu Històric de Tortosa.

  

Les zones porxades. La plaça de la Font XI

Posem el cronòmetre i avancem fins als anys 60, deixant en aquesta instantània la plaça porxada de la Font.

La plaça de la Font (Agustí Querol) i la seva connexió amb l’antiga plaça de les Cols (Constitució), ara si se’ns mostra com a l’actualitat.


La fotografia ens mostra al marge esquerra els porxos bastits de nou en record dels antics, conegut popularment amb el nom del negoci que alberga “Baratijas”. A la fotografia tot és nou i força polit, inclús l’espectacular Seat 1400C, la destrucció de la guerra sembla un record. 

Exceptuant un element que ens trasllada directament al 1911: les baranes originals del pont de l’Estat. Aquest va ser l’únic element que ens arriba anterior a la Guerra Civil i que encara perdura en l’actualitat.

La fotografia la podem compartir gràcies a la generositat dels administradors del grup de facebook Baix Ebre i Montsià Antic, des d’aquí donar les gràcies ja que així hem pogut realitzar tot un recorregut fotogràfic de l’espai.


Les zones porxades. La plaça de la Font X

Continuem encara en les imatges que mostren el nyap de ciutat que va quedar després de la Guerra Civil.

Aquesta fotografia pertany a l’any 1941, i la mateixa segurament té més relació en la reconstrucció del Pont de l’Estat, que no amb el motiu que ens ocupa. Fixeu-vos en les muntonades de llambordes que hi ha a la rampa del pont. Possiblement ja el tenien gairebé bastit i anàvem a pavimentar-lo.

Més enllà de les obres del pont, la fotografia ens mostra la que serà la morfologia actual de la trama urbana de la plaça de la Font i la seva connexió amb la plaça de la Constitució, anteriorment de les Cols i el carrer de l’Àngel. L’edifici del Bar-Royal ha estat enderrocat per esponjar i ara deixa més espai lliure a la plaça, deixant veure l’edifici que alberga la Farmàcia Sanmartí (posteriorment es bastiran aquest lloc els dos edificis que ens han arribat als nostres dies i que per sort van mantenir la fisonomia d’edifici porxat) . A l’esquerra de la imatge la casa Monfort-Daufí, en plena reconstrucció, si pareu atenció encara es pot llegir el cognom familiar a sobre de la porta de la botiga. Ja que com us vam explicar en anteriors entrades aquest era l’edifici que albergava la merceria Monfort ja a la plaça de les Cols, al qual se li havia adossat el xamfrà amb mirador, al quedar eliminada la zona porxada de ponent de la plaça de la Font.  

Un matxo i el seu carro allà enmig a l’espera d’alguna cosa, encara destaca més la buidor dels carrers, mostrant una ciutat gairebé fantasma. Tot i així hi ha detalls que delaten la vida, fixeu-vos en els terrats de les cases que entren al carrer de l’Àngel: hi ha roba estesa.

I per últim els dos grans fanals que ens han acompanyat fins aquí, ja els vam veure decorant la part central de la plaça de les Cols i posteriorment flanquejant el pont. Amb el nou disseny del pont de l’Estat del Sr Torroja, seran substituïts per altres fanals més moderns que actualment encara conservem però altre lloc de la ciutat, els podeu veure a la placa Sant Jaume.


Sovint veient aquestes fotografies de postguerra, sembla gairebé un miracle que Tortosa continuï existint.  
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...