Els arcs de diafragma del convent de Santa Clara

Sense tenir cap document que ens digui amb exactitud, quina va ser la data de fundació del convent de menoretes a la ciutat de Tortosa, es situa al voltant del 1233 i 1267. A més de convent va esdevenir una de les quatre parròquies de la ciutat (Sant Miquel), sent la seva població aquella que residia a la falda del Sitjar, una població que es dedicava a la pagesia. El convent també albergava la seu de la confraria de llauradors i bracers de Tortosa, amb advocació a Sant Antoni Abat. 

La situació d’aquesta parròquia i del convent van determinar el circuït de les muralles, quedant dins el clos emmurallat al segle XIV.

Tot i així el que veritablement ens interessa, en aquesta entrada són els arcs de diafragma, per un costat esmentar que no se sap amb certesa on va estar situat el temple gòtic, tot i que molts el relacionen amb els arcs de diafragma, ara recentment restaurats. Per altre costat aquests arcs de diafragma han estat relacionats amb el dormitori de les monges, Jacobo Vidal al seu llibre Les obres de la ciutat, apunta la següent hipòtesi:“A partir del 1392 va construir-se un nou dormitori per a la comunitat, o va reconstruir-se l’antic, també amb la col·laboració del municipi. Pareix que aquesta obra no tenia gaire estabilitat, i que devia estar ben a prop del vall de la muralla. Una referència del 1391 ens parla d’uns homes que, enmig de les obres dels murs, treballen cavant –lo vall del dormitori- del convent de Santa Clara". És així com per la funcionalitat d’aquesta estructura i la descripció que es fa llavors, també es pot plantejar que els arcs de diafragma corresponguin al dormitori. Altres han considerat que aquesta estructura encaixa perfectament en una edificació de dos nivells, amb sostre de fusta: pla a la planta baixa i a dos vessants a la part superior.


Tot i així, les edificacions no van quedar al marge de l’esdevenir dels temps, i amb dificultats es pot reconstruir  la història d’aquest espai, ja que durant la revolució del 1936 va ser un lloc fortament danyat i cremat, anteriorment també havia patit espoli i danys, significar les dates següents: 1640, 1708, 1810 i 1835 (desapareix l'arxiu). Tot i així podem veure a les fotos com, l’estructura abans esmentada amb arcs de diafragma va ser fàcilment superada (foto 1: dalt esquerra de Ramon Borrell inicis del XX), es pot comprovar com l’edificació havia superat en un pis els arcs de diafragma.  

A la següent fotografia que es conserva a l’Arxiu, podem veure a dos senyors desafiant la gravetat. Possiblement cal situar-la tot just en la post guerra o durant el conflicte, als moments de desenrunat, cal tenir present que el Govern de la Generalitat durant la República, ja va fer els primers passos per a restaurar el monestir, quedant troncats al situar-se la ciutat en primera línia de foc. Aquest singular retrat, també és interessant  per mostrar-nos l’estructura de doble pis abans esmentada (actualment encara és visible en alguns trams de la nau), havent demolit ja, la segona planta retratada en la primera fotografia.

En quant a la tercera imatge, pertany a una postal turística editada per Boluña, molt pròxima ja als nostres dies, a ella es pot veure i comprovar, en quin estat de precarietat es situaven els arcs de diafragma de Santa Clara, i per últim una imatge dels arcs restaurats i preparats per a resistir uns segles més.

Poc acostumats com estem a Tortosa del “final feliç” en el que respecta a patrimoni històric, cal celebrar la intervenció i el finançament privat i estranger en la recuperació d’aquesta estructura tan singular.

Llavors felicitar des d’aquí a totes aquelles persones i fundacions que ho han fet possible.

Les zones porxades. La plaça de la Font VII

En aquesta instantània el que trobem és l’esplendor de la ciutat. Ens trobem als anys 10 del segle passat i el que podem veure és la transformació de l’edifici que configurava la façana sud de la plaça. Fins al moment l’havíem vist amb balcons i els seus tendals, ara ens mostra un espectacular mirador de dues plantes d’estil modernista.

A més la postal ens mostra el moviment i la vida urbana de la gent que transitava l’espai de la plaça i el carrer de l'Àngel amb la seva capella al fons. En aquest moment la baixada del pont de l’Estat ja estava realitzada i l’espai agafa rellevància. Aquesta fisonomia de la plaça perdurarà fins als anys 40 del mateix segle, moment de la reconstrucció de la ciutat quan decideix tombar l'edifici retrat. 



El Royal-Bar

El nuevo establecimiento está montado á la altura de los mejores en su clase en Barcelona. En todo él domina el arte y buen gusto, la pintura toda ella esmaltada con ligeros y finísimos dibujos aporcelanados, estilo Imperio y Luis XV demuestra que en nuestra ciudad existen artistas que, como el señor Serret, encargado del trabajo, nada tiene que envidiar á los mejores de Barcelona, pues cuando quiere deja nuestro pabellón bien sentado.

El mostrador, todo de piedra artificial, acredita una vez más los talleres dels señor Gimeno y Mir.

Todo ello unido al buen gusto que la casa Ruiz á puesto en la instalación eléctrica, hará seguramente que dicho establecimiento, único en su clase en nuestra ciudad, llame poderosamente la atención y se vea sumamente concurrido.

Felicitamos por ello á nuestros amigos y les alentamos á nuevas empresas, pues no cabe duda que para esta clase de negocios son persona competentísimas.

És la renovació de l'antic cafè Europa, que ara situat en aquest habitatge, oferirà tota una sèrie de possibilitats renovades per a l’època de bonança, que viu llavors la ciutat. Obert tota la nit, amb música en directe, oferia la possibilitat de menjadors independents, menjars a domicili i banquets per bodes i batejos, entre altres.



A la premsa local podem trobar una gran quantitat de la publicitat i dels actes que allà es celebraven. Us deixem una mostra del 1917.

La fotografia esta estreta del grup de face Baix Ebre i Montsià Antics.
El text va ser facilitat per Valentí Pons autor del bloc Modernisme. Correspon al diari Libertad en data del 25 de desembre del 1913. 

Les zones porxades. La plaça de la Font VI

Abans de continuar amb l’evolució de la zona porxada de la plaça de la Font, us proposem fer un gir en la càmera fotogràfica i mostrar-vos la part nord de la mateixa.

És una postal, d’inicis de segle. Que ens mostra l’estrangulament o vèrtex que donava accés a la part nord de la ciutat.


A la fotografia ja podem veure com part del casat està renovat, una mostra del mateix és la Casa Ramona Sechi, coneguda popularment amb el nom de magatzems López Vergés, una casa d’estil modernista i realitzada per l’arquitecte Vaquer i Urquizú. Un habitatge que actualment encara el podem admirar i que va mantenir la fisonomia de plaça conservant els seus porxos. Amb el negoci obert i les gelosies de la planta de l’entresol, una de les característiques més destacables de la casa amb les mènsules del pòrtic.

Tot just al seu costat la Fonda Europa, al seu lloc inicial i abans de ser tancada i transformada. Amb els seus rètols i el fanal publicitari tan característic d’aquest establiment.

Creuant el carrer Bonaire, el sector de connexió amb la plaça del Pont de Pedra, en aquesta fotografia encara és fa més palès el desnivell entre les dues places a causa del pont (que ja resta totalment ocult per el cobriment del Vall). Tant l’edifici de la Fonda Europa com el del carrer del Vall van ser fortament danyats durant la Guerra Civil, sobretot en la façana del carrer Bonaire. Actualment encara podem apreciar aquest fet, a l’edifici del Carrer del Vall, el qual ens mostra una façana modernista i ricament ornamentada a la seva part nord, mentre que al carrer Bonaire, el seu estil resta simplificat.

Al fons el racó de la plaça del pont de Pedra, creat per l’edifici que albergava la llibreria Viladrich, i que feia estretir l’entrada al carrer del Vall, aquest edifici va restar així fins la dècada dels anys 40 del segle passat, quan a conseqüència d’un coet que va explotar al negoci veí, va cremar tot l’edifici, declarat en ruïna i posteriorment reedificat com el coneixem avui en dia i ampliant el carrer Nou del Vall.

Al costat de llevant, la fotografia presa a nivell de carrer, també ens deixa veure tot la porxada que serà eliminada amb la renovació del casat d’aquest sector i que va permetre l’ampliació de la mateixa, fins encabir el doble sentit de la marxa del transit rodat.



Us deixem amb una captura de pantalla de la connexió entre ambdues places, ja que és interessant veure com aquestes van ser ampliades, per evitar l’estrangulament que formava la plaça del Pont de Pedra. A la mateixa podeu comprovar (de dreta a esquerra), la renovació en postguerra de les cases de la Fonda Europa, ampliació del carrer Bonaire, la pèrdua del detall modernista a la casa del Vall i l’habitatge de Viladich, que va permetre l’ampliació del carrer Nou del Vall. 

Les zones porxades. La plaça de la Font V

En aquesta imatge gairebé calcada de l’anterior editada per la casa barcelonina de Fototípia Thomas, podem veure altre cop la part sud de la plaça tot just abans de la transformació del casat.


La fotografia dels anys 10 del segle passat, observem com la fonda Europa ja ha tret el “fanal publicitari” i aviat (1914) serà transformada en el Royal Bar, a l’edifici que ens queda de cara. Un edifici que mutarà en un exemple de modernisme, gràcies a la tribuna que bastiran.


Si altra cosa podem destacar, són els tendals. Actualment els grans desapareguts de la nostra ciutat i sovint han estat substituïts per persianes de fusta de pi enrotllables que s’accionen mitjançant una corda central, conegudes com “alacantines”.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...