Les zones porxades. La plaça de la Font III

Una seqüència  fotogràfica de la plaça de la font que ens indica com va ser la seva evolució urbana i com es renova el casat de la mateixa.

Com vam dir en anteriors entrades aquesta plaça ha estat i és, un dels espais més dinàmics de la ciutat, podent observant-se en les fotografies i com en un espai tant reduït, lluïen diferents  mostres destacables del modernisme ebrenc. Actualment sols han sobreviscut fins als nostres dies l’edifici conegut com els magatzems López Vergés o Casa Ramona Sechi obrat per Vaquer Urquizu i l’adjacent que alberga la farmàcia modernista Sanmartín. Tots aquets edificis van respectar la idiosincràsia de l'espai urbà, mantenint els porxos, això no passarà al seu costat de ponent on els porxos desapareixeran amb la renovació del casat. 

Els anys que apareixen a la seqüència són orientatius de la dècada en que van ser realitzades les fotografies. Fotografies realitzades des de l’estrangulament de la plaça i que mostra la part sud de la mateixa. La sèrie comença a la dècada del 1870 amb la fotografia de Bonaventura Masdeu (amb la font gòtica) i arriba fins al final de la dècada dels anys 30 on podem veure la destrucció de la mateixa a causa dels bombardejos feixistes, que va patir la ciutat (era una zona estratègica i nus de comunicació, al tenir a la vora la baixada del pont).

Entre mig podem veure, diferents postals fotogràfiques que van ser editades a principis dels S XX. Unes fotos que ens mostren una època d’esplendor de la ciutat, moment en que es creen la majoria d’edificis modernistes de la ciutat, com és el cas del Royal Bar (edifici frontal?), un edifici que basteix sobre la seva estructura primitiva un espectacular mirador a la moda de l’època, mostrant una imatge força cosmopolita que serà esborrada durant la postguerra.

Malauradament aquest edifici, va ser esventrat per una bomba, i tot i que la façana principal no va ser afectada, al 1944 l’Ajuntament del moment va decidir enderrocar-lo per esponjar l’espai. Altres edificis de la plaça seran enderrocats a la postguerra (com la fonda Europa), donant amplitud al carrer Bonaire i posteriorment  creant la plaça de Montserrat, coneguda com dels Farols.