L’última gran festa.
Amb aquesta entrada
donarem per acabada la part dedicada a la zona porxada de la plaça de les Cols.
Pensem que aquest acte, que va retratar Ramon Borrell i que per sort encara
conservem a l’Arxiu de la ciutat, ens permet tancar el cercle de la zona
porxada més important de Tortosa des de l’edat mitjana.
Més endavant us
transcriurem la crònica del dia de festa, però primer pensem que cal fer una
mica d’explicació per arribar al punt de la foto i així poder entendre, entre
altres coses, perquè aquell dia a la plaça no cabia ni una agulla i la gran
majoria de la gent és humil: ”...haciendo solo constar que figuraban en ella
muchos labradores de Tortosa y comarca.”
Ara sabreu el perquè.
Els ponts de la
ciutat.
És important fer
una pausa per repassar breument quina va ser la cronologia de la construcció
dels ponts de la ciutat per entendre com aquets ponts, en concret el pont de
l’Estat, va estar estretament relacionat amb la destrucció de la plaça Major de
Tortosa.
El pont de Barques
era l’únic “pas estable” de tot l’Ebre des de Saragossa fins al mar, aquest
pont suposava una despesa molt forta, primer per a la ciutat i després per a la
província de Tarragona. Finalment el pont es declara abandonat el 30 de
novembre de 1878 pel govern civil, encara que això no significava que es
continués utilitzant o reparant ocasionalment.
El primer projecte
per a crear un pont de pedra i ferro és del 1847. El 4 de juliol 1892, el pont
va cremar (molt segurament a propòsit), morint dues persones. El cas és que
aquells homes van fer foc a unes fustes ben abandonades, i que l’Ajuntament de
Tortosa havia prohibit fins i tot fumar en tot lo pont. El responsable
d’aquells fets va ser Sr Garcia Acha (el funcionari responsable), aquest no
sols no va ser condemnat sinó que el van ascendir de categoria un mes més tard
de l’incendi. No allargarem molt més ara aquest tema, però el que sí volem
deixar palès són els forts interessos que tenia part de la burgesia d’aquell moment
sobre aquest pont.
El pont de barques
feia 34 anys que restava gairebé abandonat per tots, i la creació d’un de ferro
per part de l’Estat es veia pròxima.
La situació del
Pont.
Mentre el pont de
Barques feia por de travessar, es va bastir el pont del Ferrocarril (1868) i
posteriorment va ser reformat el 1911. És important aquesta data ja que es
coincident en el moment en que es van enderrocar les cases de la plaça de les
Cols per fer les rampes. Alguns autors apunten a que aquesta obra de desdoblament
de via, no era per encabir altre sentit de la marxa del tren, sinó per situar
allà el pont de trànsit rodat.
Segurament aquesta
era la idea inicial dels Gonzàlez, desplaçar allà fora la ciutat la circulació.
Però aquesta hipòtesi va generar moltes i fortes crítiques, altre cop pels
senyors burgesos i propietaris de comerços de la ciutat, que veien del tot
improbable el creixement de la ciutat cap al sud (anaven errats). Com hem dit
abans aquella festa està plena de llauradors, de pagesos de la comarca, que
finalment després de més de 50 anys celebraven que creuar el riu anava a ser
debades. Totes aquestes intrigues de la situació del pont, anaven conformant un
magma molt enrarit a la ciutat, que va consolidar-se en la creació de
l’empresa i societat Pont de la Cinta,
conegut com dels “Muts”, aquesta va ser
creada ni més ni menys que pels senyor (i amos) Franquet, Porcar i Brunet. Amb
l’ajuda i benedicció del Banc de Tortosa i l’església catòlica.
Els Gonzàlez havien
perdut la batalla, i gairebé quasi la guerra dels Ponts. El pont de la Cinta va
ser inaugurat el 1895.
Finalment i havent
estat ocupat el lloc bacant pel pont de peatge de la Cinta. El pont de l’Estat
es va situar una mica al sud, al lloc on hi havia una amplada prou generosa per
muntar les citades “avenidas del Puente”, aquesta va ser la nostra plaça de les
Cols. Des del principi aquella situació va generar moltes complicacions i
dificultats, a més de que “con la Iglesia hemos topado”. L’emplaçament del pont
de l’Estat, a més d’una gran expropiació d’habitatges, requeria ensorrar un
temple barroc, amb una forta devoció cap a la Mare de Déu del Roser i albergar
al copatró de la ciutat: Sant Roc. Aquest tema va fer si més no, realitzar un
salt triple i mortal. L’Església i el Bisbat, no van tenir prou amb una simple
compensació econòmica, no cedirien el terreny a menys que a l’altra riba del
riu (la Casota), es construís un temple nou, baix l’advocació de la Verge del
Roser. Durant tot aquest llarg període de temps, l’única alternativa era pagar
el peatge, els Gonzàlez van morir tots entre el 1910 i l’11. Llavors és quan
les coses comencen a ser més àgils.
Heu de pensar que
el pont de l’Estat va ser finalitzat el 1899 i que sols era possible la
circulació de vianants, gràcies a unes escales il·legals que van col·locar els
Gonzàlez. Fins que no es van construir les rampes al novembre del 1911, són uns
16 anys d’hegemonia de peatge, front a un servei públic que devia comunicar a
Catalunya amb el sud de la península.
El cronista ho diu amb
una mica en sorna, però realment l’última festa grossa que es va fer en la
plaça de les Cols, era per als llauradors i pagesos, que necessitaven creuar el
riu cada dia per vendre els seus productes a Mercat.
La crònica de la
Festa.
Us transcrivim per
complet, tota la crònica de la festa amb la seva processó civil i la descripció
dels assistents. Tot i poder-nos fer pesats, pensem que és d’un alt valor i bé
a completar el que va retratar i afortunadament conservem gràcies a Ramon
Borrell.
El Restaurador. Diario de propaganda católica-social y de Avisos.
Tortosa—Lunes 12 de diciembre de 1910. Núm 721.
La ceremonia de ayer.
Según anunciamos en nuestros número del sábado, ayer se celebró la
inauguración del derribo de las casas para proceder a la construcción de las
avenidas del puente del Estado, terminado hace ya muchos años, pero que por
falta de rampas no puede utilizarse para el paso de carruajes y sólo de una
manera muy incómoda sirve a los peatones.
No hemos de regatear nuestros aplausos a cuantos han intervenido en que
esta obra se lleve a feliz término, dotando a esta ciudad y comarca de un paso
gratis por el Ebro. Justo es consignar que la comunicación entre ambas orillas
del río ha sido facilitada, durante un largo período de tiempo, por el puente
de Ntra. Sra. de la Cinta, que aunque exigiendo un derecho de pasaje, como es
natural siendo debido a la iniciativa particular, ha prestado y presta
utilísimos servicios.
El sábado por la noche, se anunció al público por medio de pregón la noticia
de la inauguración del derribo. El pregonero iba acompañado de una música.
Ayer por la mañana, a las once, se reunió en las Casas Consistoriales,
saliendo de ellas al cabo de poco rato, la comitiva que debía asistir a la
inauguración.
Abrían la marcha los serenos y guardias municipales en traje de gala;
seguían luego los individuos del cuerpo de bomberos y después el cabo de
municipales llevando la bandera de la ciudad acompañada de una música. A
continuación iban los invitados en crecido número, estando representadas en la
comitiva las entidades de esta ciudad y muchas distinguidas personas, que no
nombramos por no incurrir en involuntarias omisiones, haciendo solo constar que
figuraban en ella muchos labradores de Tortosa y comarca. Venía luego el Diputado
a las Cortes por este Distrito Sr. Marqués de Villanueva y Geltrú, quien iba
acompañado de los Sres. Juez de 1ª instancia, Registrador de la Propiedad y
Teniente Coronel del Batallón que guarnece esta plaza. Por último, figuraba el
Ayuntamiento, presidido por el alcalde D. José Mº de Cid, y detrás de la
Corporación Municipal iba una música que cerraba la comitiva.
Esta recorrió las calles de Tablas viejas, Plaza de la Catedral, Calle de
la Merced y Plaza de O’Callaghán, Vall, Montcada, Ángel, San Blas, Cervantes,
Plaza de Alfonso XII, Reus, Plaza de Armas, Lonja, Sangre, terminando su curso
en la Plaza de la constitución, donde debía tener lugar la ceremonia.
La plaza se hallaba atestadísima de gente, así como todos los balcones, que
ostentaban colgaduras y banderas nacionales. Adosado a la primera casa que ha
de derribarse, había un tablado, adornado de escudos y gallardetes donde se
colocaron algunos invitados.
El Sr. Marques de Villanueva y Geltrú dio varios golpes con una piqueta en
el muro exterior del edificio, soltándose en aquel acto muchas palomas y
resonando un nutrido aplauso.
Después, en una dependencia del mismo edificio, se sirvieron a los
invitados dulces y licores.
El Sr. Alcalde dirigió algunas oportunas fraases al Sr. Marqués de Villanueva
y Geltrú, agradeciéndole en nombre de Tortosa, sus gestiones en pró de esta
importante obra. El Sr. Marqués contestó en catalán, ofreciendo toda su
influencia para cuanto redunde en provecho de esta ciudad y dirigió un efusivo
saludo a las mujeres tortosinas.
Con esto se dio por terminado el acto, regresando la comitiva a las Casas
Consistoriales por las calles Puente de Piedra, Obispo Aznar y Ciudad.
Nos congratulamos de que, después de muchas dificultades, haya podido
llevarse a cabo una obra que ha de beneficiar a nuestra ciudad, y de que ayer
se nos presentara una ocasión de regocijo en medio de otras que amenazan los
intereses de nuestra ciudad.
La destrucció de la
Plaça.
És ara quan tot just
han passat 104 anys podem jutjar amb tranquil·litat, si van encertar o no
ubicant en aquest lloc el Pont de l’Estat. Llavors va ser una festa de les
classes populars, també cal tenir present que el concepte de patrimoni no hi
era present. Amb la construcció de la rampa esquerra van alterar fortament la
façana fluvial, perdent entre altres llocs l’embarcador de Sant Roc, el temple
Barroc del Roser, la zona dels paiols i la plaça Major de la Ciutat. A més per
facilitar l’accés a les rampes va ser reurbanitzat el carrer de la Sang,
perdent així gran part de trama urbana al voltant de la plaça i la capella homònima. Tot i així
el percentatge de la pendent de la rampa no era prou suau, per als carruatges
que anaven ben carregats i aquets tenien que desviar-se al pont de peatge de la
Cinta, per travessar el riu Ebre.
Tot plegat, massa
esforç per a la construcció d’un pont que encara avui en dia genera forts
problemes de circulació. Sobretot al quedar com a únic pas estable dins
Tortosa, després de la Guerra Civil.
Com hem dit gairebé els Gonzàlez perden la guerra del ponts, però un cop acabada la guerra, sols serà reconstruït el Pont de l'Estat, deixant el pont de la Cinta com un record fotogràfic.
Si esteu interessats amb els passos sobre l'Ebre us recomanem el llibre editat per Libres de l'Índex; LO PONT DE BARQUES, VVAA.
Si esteu interessats amb els passos sobre l'Ebre us recomanem el llibre editat per Libres de l'Índex; LO PONT DE BARQUES, VVAA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada