Parada i fonda

En aquesta entrada una imatge de la Fonda de l’Estació.


Un dels serveis que prestava tot l’entramat ferroviari de la ciutat a principis de segle. A la postal l’interior del seu menjador, veritablement impressionant la seva decoració i lluïment amb la taula ben parada per a un tiberi.

Amb el pas del temps i en pro d’una funcionalitat mal entesa, tots aquests espais han quedat força alterats.

Fotografia cedida per grup Baix Ebre i Montsià Antics.

Mapa Cartoteca Digital.

La ronda Docks

Si parlem de topònims arrelats al transport del ferrocarril, un dels més bonics i destacats, és l’anglicisme, de la Ronda Docks.


Docks no és altra cosa que molls, hangars, andanes... traduït al català, i per tant el nom de la ronda esdevé clarificador i molt adient. Ja que aquella ronda es va dissenyar paral·lelament a l’estació de mercaderies per a facilitar la càrrega i descàrrega d'aquestes. A més es situa més allunyada de la ciutat i permetia realitzar amb més comoditat aquest treball, quedant l’actual Ronda Reus reservada per al tràfec de passatgers que entraven i sortien de l’estació. És el lloc on es situa l’edifici principal de la mateixa.

D’aquest espai extensament retratat, es pot fer una comparativa on veure com al voltant de la Ronda Docks va creixent l’activitat de mercaderies, amb l’aparició de casetes, magatzems i amb el creixement de la ciutat quedant finalment plenament integrada dins de la trama urbana. De dalt a baix i d’esquerra a dreta, hi podreu veure com evoluciona l’espai urbà al voltant de l’estació, deixant de ser horts per convertir-se en la ronda, el carrer del Marquès de Bellet i Compte Bañuelos.


Actualment la ciutat la té retolada de forma singular i que fa treure més d’un somriure a aquell que ho llegeix, hi posa Carrer Ronda Docks. Com si ronda no fos una tipologia de via, i calgui el sobrenom de carrer, el mateix li passa a la Ronda de Reus amb els sobrenom de carrer ronda Reus... ;)


Les postals han estat editades en diferents dècades de principi de segle XX, per Àngel Toldà, Fototípia Thomas, Ramon Borrell. Una de les més interessant és la que la primera que té un punt de vista diferent, a ella surt el riu i el pont al fons, aquesta fotografia la podem compartir gràcies al grup de facebook de Baix Ebre i Montsià Antics.
Font del plànol la Cartoteca Digital.

El Pla de l’Estació.

Si un és de fora o del lloc, al passar per l’eix de l’Ebre, es pot preguntar d’on ve la toponímia del Pla de l’Estació. Quelcom al llegir Estació directament fa una associació  a vies de trens i ferrocarrils, però allà, ni una cosa ni l’altra.

Per esbrinar la toponímia de l’actual zona industrial i comercial, a la dreta del riu, cal remuntar-se als anys 40 del segle passat.

Ja durant la guerra a l’any 1938 les obres de la línia van començar a realitzar-se novament, sobretot per a donar suport a les forces feixistes de Franco al front de l’Ebre. Un cop acabada la guerra i en la dura postguerra, s’intenta donar l’últim impuls al ferrocarril de la Vall de Zafan. S’apropien de la idea de connexió ferroviària de Tortosa amb Sant Carles de la Ràpita, que el tramvia anteriorment no va poder realitzar. Comunicant l’interior d’Aragó i Saragossa amb l’eix del Mediterrani, fent de Tortosa un nus ferroviari de connexió i amb sortida al mar.

Per aquesta raó la línia necessitava una important zona de mercaderies, la qual queda determinada en el plànol adjunt al text; l’actual Pla de l’Estació.


Els treballs van continuar fins al 1942, aquests estaven realitzats per batallons de presoners de guerra. Quedant finalitzat el tram d’Alcanyís-Tortosa, amb un total de 128km. La connexió amb el mar mai es realitzarà, d’aquell tram sols queda l’esplanació i el nom.

Tot i que l’estació de Tortosa va servir de terminal, en aquest punt entre la Raval de Cristo, Roquetes i Tortosa, es pretenia construir una important estació de mercaderies pròpia de la Val de Zafan, que permetria el tràfec i la connexió entre les ciutats de València, Tarragona, Barcelona i el Port dels Alfacs.


Plànol de l’estació de mercaderies de la Val de Zafan, ha estat cedit per una persona que ha volgut col·laborar amb aquesta temàtica ferroviària, que estem desenvolupant actualment.

Font del plànol: Cartoteca Digital. 

El tramvia a la sortida de Roquetes.

Una fotografia de principis de segle, realitzada per Lucien Roisin al carrer Major de Roquetes. Tot just abans de creuar el pont del canal. Allà al mig del carrer estava construïda l’estació-terminal i sala d’espera de la L1 Tortosa-Roquetes. Aquest tramvia tenia un segon ramal o línia que anava fins Jesús.

Va ser un tramvia interurbà que mai va ser electrificat, convertint-se en l’últim de tracció animal de Catalunya.


La seva construcció va ser molt ràpida (era d’iniciativa particular promogut per Federico Rodríguez Fajardo i José María Piñol)  a les darreries del segle XIX. Des de la sol·licitació a la inauguració van passar dos anys, el 18 de juny de 1885 van arribar de Tarragona els cotxes del tramvia, els mateixos hi tenien tres classes: Imperial, primera i segona. La classe imperial va ser suprimida al poc de temps, al no tenir públic. Aquests cotxes van ser construïts a Bèlgica a l’empresa Mortanweiz. Una notícia del Diario de Tortosa ens diu: “No falta de nada en ellos, abundan los detalles preciosos de construcción: Hasta “raspador” para encender fósforos tienen” (20/6/1885).

La tracció de sang va ser molt comuna als transports urbans d’arreu del món que començava a mostrar-se cosmopolita i industrialitzat. Aquesta manera de transportar passatgers va ser utilitzada sobretot en llocs de perfil pla. L’ample de la via a Tortosa era d’1’3m, fet que facilitava l’arrast  de les mules.

Les sortides del tramvia tenien com a referència els tocs de campana de la veïna església del Roser, abans de la seva construcció al 1914, la referència estava establerta amb els tocs de campana de la Seu. A l’època de major tràfec de passatgers (últimes dècades del XIX), el tramvia va arribar a transportar fins a més de 1000 persones al dia. Va ser una gran competència per als tartaners que es dedicaven a fer els trajecte de l’Estació a Jesús i Roquetes.

La seva finalitat era connectar els dos Ravals (Roquetes, acabava d’estrenar la seva independència al 1850) més grans de la ciutat amb l’estació de Ferrocarrils. Englobat en un projecte molt més ambiciós que pretenia electrificar les vies per connectar Jesús-Roquetes en Tortosa-Estació i finalment connectar-lo amb Amposta i Sant Carles de la Ràpita-Port. Tot i així ni tan sols l’electrificació dels ramals existents, L1 i L2, es van fer.

Si el tramvia va modificar les rutines de les tartanes i els seus passatgers, amb la destrucció del Pont de Barques al 1892 i la construcció dels ponts de ferro, acompanyat de l’aparició dels cotxes de línia (primer explotats per Diego Homedes i posteriorment per J. Esquerré) van fer que els viatges des de l’Estació-Tortosa a Roquetes i Jesús fossen més ràpids i econòmics. Tornant a canviar els hàbits de la ciutadania, quedant antiquat i desfasat els viatges en tramvia amb tracció de sang, sent els pitjors anys la dècada dels 20.

L’any 1928 serà clausurat el ramal de Jesús i l’any 1929 el de Roquetes, sent substituïts aquets per autobusos del senyor Esquerré.

L’any 1932, la brigada de l’Ajuntament, procedia a l’enderrocament de la casa-estació del tramvia, que estava situada al mig del carrer, per donar una major comoditat al transport rodat i afavorir i millorar l’entrada a la ciutat de Roquetes.

 Més info a: Rais i Ferradures.

Xicotet homenatge a Ovidi Montllor.


Una foto, d’un home cantant, a l’hivern del 1976, el lloc, segurament Alcanar.

Però això té igual, hui, avui, tot just 20 anys sense escoltar-lo.

En record de la seva veu, de la seva imatge, del seu pensament.


Aquesta foto amb una mà gairebé tapant la cara.

En record de totes aquelles actuacions que va fer arreu les terres, del seu PAÍS.

SALUT

I no cal dir més, que l’escrit sobra. 
Foto de Dora Gas.

Bicicletes al Carrilet.

Imatge dels últims temps (dècada dels 60), del carrilet Tortosa La Cava.


A la fotografia es pot veure l’automotor Renault, a l’estació i depòsit de Tortosa. I als seus passatgers carregant un dels vehicles més utilitzats al Delta: la bicicleta.

Font de la fotografia trens.cat
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...