Ens han facilitat aquest article inèdit que versa sobre la troballa d'un fragment del que sembla que va ser un sarcòfag romà, ubicat al barri de Remolins i que va anar a parar a mans d'un dels homes més ...(aquí cada u que pose l'adjectiu que vulgue)... de la ciutat de Tortosa. A més al llarg de l'article us farem una sèrie de links a Ilercàvonia, per si voleu indagar i conèixer aquest espai.
...
Amb la
inauguració del Museu de Tortosa -que encara no té aquesta categoria, cal
recordar- van tornar a la ciutat un seguit de peces que es trobaven oblidades
en museus d’altres indrets. Parlem del motlle àrab descobert al barri de Remolins
el juny de 1900 que pertany al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC); la
pintura de Mariano Ramon Sánchez amb
una vista del pont de barques del segle XVIII dipòsit del Museu del Prado i que
anteriorment havia estat exposada al Museo
de San Telmo de Sant Sebastià; o el plint de marbre blanc (28 x 36 x 20; s.
II dC) amb la inscripció Flumen Hiberus
que pertany al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT; nº invent. 442).
Continuen encara avui en un lloc poc adient l’ara romana (1) encastada a les
altures de la Catedral de Santa Maria i les inscripcions dels carrers
Oliver/carrer Ciutat.
Cal
recordar també com Jesús Massip lamentava en la seua obra un Quart de segle del Museu i Arxiu Municipal
de Tortosa (Ajuntament de Tortosa, 1987) que el 1968 no s’hagués recuperat
el mil·liari romà de l’Aldea que des del 1895 se trobava a la capital de les
Terres de l’Ebre (La Verdad de 23/02/1895).
Però el
que tampoc ha retornat a Tortosa és el relleu de “Villa Elisa”, el xalet
d’estiueig de la família Bau (2) a
Benicàssim. El 24 d’octubre de 1905 l’arquitecte Joan Abril en un article de
primera plana sota el títol Trovalla important (La Veu de la Comarca
de 28/10/1905, número 147) dóna notícia del descobriment d'un relleu romà de marbre blanc (0,4 x 0,56 de
llargada [2,30 aprox. originalment]; s. III-IV dC) en les excavacions fetes pel
mestre de cases Ramon Grifoll a la fàbrica d'extracció d'oli de sansa que “Rufo
Franquet té a Remolins” (3).
De les
mans de Rufo Franquet la peça anar a parar als Bau, en data desconeguda però
abans de 1948, que l’instal·laren al seu xalet de la Plana Alta. Sabem que
l’any 1915 l’industrial José Bau Vergés ja feia estades (4) a la localitat (El Restaurador
de 12/07/1915). El 1982 la
família Bau-Carpi va vendre Vil·la Elisa, amb la resta d’obres d’art i
mobiliari que contenia l’edifici, a l’Ajuntament de Benicàssim. L’any 1999 el
relleu va ser objecte d’un treball de Joan-Vianney M. Arbeloa i Joan-Hilari
Muñoz i Sebastià, recollit a Nous Col·loquis III (Un Fragment de sarcòfag romà tardà, de Dertosa), que tornaven a donar notícia de la seua situació.
I d’aquí fins avui, o millor dit fins el maig de 2013, quan l’Institut Valencià
de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Generalitat Valenciana va
iniciar la restauració del baix relleu d’època romana incrustat en una façana
lateral, sotmès a la intempèrie i exposat a l'ambient salí del mar.
Segons
declaracions de Mauro Soliva, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Benicàssim,
un cop restaurada la peça serà situada en un altre lloc. Una rèplica ocuparà
l’emplaçament de “Villa Elisa”.
Tornarà
el relleu romà en prèstec a la seua ciutat d'origen per a l'estrena d'una sala
dedicada a l'antiga Dertosa?
ASTOROT (Ilercavònia)
Tortosa, 12 de febrer de 2014
Foto del moment de l'extracció del baix relleu de Vil·la Elisa del web: Benicàssim Cultura.
Notes i referències
(1)En principi hi deia: L(ucio) A[ELIO] / L(uci) [FIL(io)
GAL(eria)] / AEL[IA]N[O] / L(ucius) [AELIVS] / CAES[IA]N[V]S / ET VAL(eria)
MAR/CELLA FIL(io) / PIENTISS(imo)
(2)Wiki Ilercavònia ofereix articles sobre Miquel Bau
Isern, Josep Bau Vergés i Joaquim Bau Nolla.
(3)Vegeu l'article Sabons Rufo Franquet de wiki
Ilercavònia.
(4)A
“Villa Elisa” (nom documentat ja el 1933) s’instal·là temporalment la família
de Joquim Bau Nolla el juliol de 1936, a les portes de la Guerra Civil. Amb Bau
fugit a Portugal, el 17 i 18 de juliol registraren el xalet i requisaren el
cotxe i els passaports dels Bau-Carpi que acabarien traslladant-se a casa d'uns
amics, a Les Useres (l’Alcalatén), un poble d'interior d’uns 2.500 habitants de
la diòcesi tortosina, on a primers de setembre de 1936 un grup de milicians
enviats pel Comitè de Tortosa els van recollir i traslladar a l'Hotel París (Casa Cristòfol Nicolau Duart) de
Tortosa, on van romandre sota vigilància, en una habitació del darrer pis de
l'estbliment, propietat de Rosendo Guasch Jesali. El 6 de desembre de 1936 la
família Bau (Pilar Elisa Carpi i Esteller i els xiquets Joaquim, José Luis,
Fernando, Elisa i Inmaculada Bau Carpi) va ser traslladada en cotxe fins al
port de Tarragona on embarcaren al vaixell francès Admiral Teste. Se n'havia
autoritzat l'intercanvi per la dona i els fills del general José Miaja Menant
(Oviedo, 1878-Mèxic, 1958) cap de l'Exèrcit Republicà del Centre.
Per si voleu contextualitzar Villa Elisa, en el marc de les Vil·les de Benicàssim us deixem aquest enllaç força interessant: Las Villas de Benicásim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada