Un pati enigmàtic

Tot i que no sabem si és la casa Bellido, ni la seva situació exacta, ni la data de construcció i, en el seu cas, enderrocament. Ni tan sols si aquesta fotografia pertany a la ciutat de Tortosa, ja que pot ser un error de catalogació al fons de la col·lecció Salvany Blanch.


Encara així representa un pati típic del gòtic català, amb el seu pou, la seva escala amb replans d’accés a la planta noble, un arc carpanell de decoració austera.  En el terra veiem trets típics del paviment tortosí: l’empedrat i l’enllosat per facilitar l’accés dels carruatges. Per altra banda es poden observar diferents arranjaments més moderns, com ara els acanalaments d’aigües residuals i les canonades d’aigua corrent.

Pels dubtes que ens sorgeixen entorn aquest pati volem fer una crida a la vostra col·laboració. Si algú reconeix algun element o té més informació sobre aquest espai, seria un plaer que la compartíssiu amb nosaltres.

Font: Fons Salvany Blanch. Biblioteca Nacional de Catalunya

La Casa de la Ciutat i el seu pati

Pati gòtic desaparegut l’any 1915. Ens referim al pati interior del palau dels procuradors de la Ciutat de Tortosa. Es tractava d’un edifici bastit al segle XIV i situat al carrer Ciutat, just als quatre cantons o plaça dels Prohoms, configurat pels carrers Ciutat-Croera i Taules Velles-Presó (carrer que conduïa al pont de Barques), és a dir a la zona amb més càrrega política-econòmica-religiosa de la ciutat.


A la foto que mostrem del pati extreta de la pàgina Cristòfor Despuig de la Biblioteca M. Domingo, ja es veu força alterat i pertany a la seva última etapa.

Tot i que sempre va ser un lloc on aglutinar diferents peces d’altres edificis representatius de la ciutat, com la làpida de la font de l’Àngel entre altres (després de ser desmuntada al 1885). El que ja no podem veure és la portalada renaixentista de Mitja Escala o de la calavera (actualment al CIR*) que es situava al lloc de l’escala on diu “Colegio de Abogados” i d’ací el seu nom, una de les peces més representatives del pati. Amb comparativa amb altres fotos també es veu com la barana de l’escala va ser modernitzada, col·locant una d’estil neogòtic. Seguint l’estructura típica de pati català, el pou i el seu brocal (1545), del qual ja vam parlar i que ara es troba al centre del claustre de la Seu, com a font.

Per sort, abans d’esborrar del mapa aquest edifici per falta de manteniment, totes aquelles peces més representatives que albergava van ser extretes i actualment les podem trobar per diferents racons de la ciutat, com si es tractés d’una explosió. És el cas de l’escut de la ciutat amb angle que es situava a la cantonada amb el carrer Canvis i que actualment està al nou ajuntament, un tant descontextualitzat.

L’edifici a més de Casa de la Vila, albergà la presó, jutjats i un teatre. Actualment al que va ser el seu solar hi trobem l’empeltat edifici Palau Oliver de Boteller, situat allà a mitjans del segle passat, amb la intenció de crear un barri gòtic nou de trinca.


*CIR, és l’actual Centre d’Interpretació del Renaixement, ubicat a l’església de Sant Domènec. Però la causa de que es trobi allà la portalada, és deguda a la creació a principis de segle del Museu, impulsat per Joan Abril i Guanyabens. A la comparativa es pot veure com d’impunement s’actuava amb el patrimoni, com es va extreure la portalada de Mitan Escala i com al 1914 Salvany Blanch, (fons Biblioteca de Catalunya) la va fotografiar com una peça més del museu.

Un pati italià a ca nostra

Dues fotografies del pati més representatiu de la ciutat de Tortosa.


És el claustre del col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, pertanyent al conjunt anomenat dels Reials Col·legis i del segle XVI. Un pati renaixentista d’estil italià, quadrat i pou octogonal al centre envoltat per tres galeries superposades i un gran conjunt escultòric decoratiu.

Un espai planificat com un ens sagrat, on la cosmologia quedarà plasmada en els seus angles orientats als quatre vents: Lluc al nord-est, Marc al sud-est, Mateu al sud-oest i Joan al nord-oest és a dir, els quatre Evangelistes. Amb clara referència al nombre simbòlic del quatre, que permet cinc arcades per costat i quatre series (per costat) de 16 personatges [els apòstols més Elies i Enoc, Joan Bautista i Sant Maties] al pis noble i altres 16 [caricatures d’aquells que anaven a utilitzar aquest recurs educatiu: moriscos i jueus] ubicats sobre els capitells, dins dels carcanyols de la planta baixa. A més de tota l’estirp de reis de la Corona d’Aragó, fins la nova dinastia austríaca, a un fris corregut al primer pis.



Construït amb finalitats pedagògiques, el seu objectiu era instruir els joves moriscos per assimilar-los en una única concepció lingüística, llei i religió. És a dir un temple de la saviesa cristiana fomentat pels reis. Institucionalitzats per Carles V i Felip II. Al llarg del temps i després de l’expulsió definitiva del seu alumnat, els moriscos (1611). L’edifici i tot el conjunt ha anat canviant de funcions, graus universitaris que seran centralitzats per la Universitat de Cervera, caserna, arsenal, presó, seminari conciliar, convent de clarisses, col·legi, museu, arxiu històric,... Fins a l’actualitat on al col·legi de Sant Maties i Sant Jaume trobem l’Arxiu, al col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec l’escola Oficial d’Idiomes i a l’església conventual de Sant Domènec: el Centre d'Interpretació del Renaixement

El pati de la Canonja

Aquest pati a la ciutat de l’Ebre va deixar de tenir el seu pes específic, per a passar a convertir-se en un simple pas per entrar a la catedral, actualment més conegut per tots amb el nom de Porta de Palau i menystingut com a un carreró fosc.


Però aquesta porta-pati durant segles va ser la més utilitzada per accedir a la catedral i la canònica de la catedral de Santa Maria (el portal de l’Olivera és del segle XVIII i la façana de  Martí d'Abària no va ser projectada fins la dècada del 1620), a més de contenir i formar part de l’antic Palau Episcopal romànic de la ciutat.

Un edifici d’estil romànic que va ser construït cap a la segona meitat del segle XII i que va estar en actiu fins al XIV i del qual queden poques restes integrades als habitatges que es van construir amb el pas del temps al voltant d’aquest espai. Llavors per ser de pas obligat de canonges que entraven i sortien de la Seu, va quedar el nom de pati de la Canonja. A més de ser la comunicació més ràpida amb el nou Palau Episcopal gòtic.


En quant a les restes esmentades a les fotos hi podeu observar alguns arcs, portes, que si es para atenció també es poden observar en la fotografia d’inicis de segle de Ramon Borrell i Codorniu, sent l’espai utilitzat com a zona de jocs de xiquets.

Però per no fer-se un embolic explicarem el per que del nom de Canonja.
Un canonge és un dignatari eclesiàstic on la seva funció està regulada pels cànons 503 a 510 del còdex del dret canònic, formen part del capítol d’una Seu que pot ser catedral, com la de Tortosa, o col·legiata, com la de Xàtiva. Per tant és una orde  Canonicorum regular, que fan vida en comú,  on desenvolupen l’ofici clerical (capellans) i la vida apostòlica seguint la regla, en el cas tortosí la de Sant Agustí. El seu hàbit és molt característic per les grans i ostentoses puntes anomenat roquet. Aquests feien ús de les diferents parts de la catedral com era el cor on es recitava l’ofici diví, el dormitori, la sala capitular on es reuneix el capítol, una assemblea periòdica com a consell del Bisbe de la Seu, entre altres espais de la Catedral articulats al voltant del claustre. Els canonges tortosins van obtenir la secularització el 1772.

A l’actualitat l’espai es presenta força degradat, com bona part del centre de la ciutat i conté  l’accès a l’exposició permanent de la catedral, que tanmateix ocupa bona part de les dependències de la canònica.


Per últim, podeu apreciar tots els elements explicats en aquesta fenomenal  imatge estereoscòpica de Salvany Blanch: l’estat del pati de la Canonja l’any 1914, i els canonges entrant amb la seva vestimenta característica acompanyant el bisbe. Com a curiositat, la dona que els acompanya pidolant almoina al bisbe que sembla ignorar-la. En un dels murs s’observa la Creu de Palau, dels segles XV-XVI, d’autoria anònima, i en un altre el cartell d’un forn. Per altra banda es veu el paviment típic de tot el centre de la ciutat, fet amb còdols i lloses de pedra per facilitar el pas dels carruatges.

Font: Fons Salvany Blanch. Biblioteca Nacional de Catalunya.

Pati d'armes

És un espai situat a l’actual accés del castell de la Suda, un espai clos per les muralles a la seva part sud, que donava pas a totes les dependències del castell, un espai on formar la tropa, de reunió i de distribució.



A la fotografia acolorida  del 1960 de Garcia Garrabella i extreta del grup Baix Ebre i Montsià Antics, es pot apreciar tot l’accés al recinte i la connexió entre el Castell i les Avançades de Sant Joan, a més de les seves muralles.

Un espai a l'actualitat força alterat, a conseqüència de la construcció del Parador al castell i la carretera que uneix el barri del Rastre amb el de Remolins, perdent importància aquelles portes que anteriorment eren les principals, com la porta de la Bassa.

El pati de la Mercè

Les comparacions segons alguna gent són odioses, tot i així no fer-les, també és odiós. 

Són els anys 40 a la postguerra i les dues imatges dels patis parlen per si soles.


Tot i les dificultats dels dos centres escolars, de la restauració dels edificis després de la guerra, de la posada en marxa de la vida educativa, social, econòmica fins i tot la religiosa, la diferència de les dues societats representades és abismal. Tot i que l’escola de la Mercè no es pot considerar laica en aquella època, els seus mestres si que eren seglars i la barreja de sexes un fet, mentre a les Teresianes (entrada anterior) les mestres eren religioses i sols el sexe femení que es podia permetre la quota, era  present a les seves aules.

Un reflex escolar, de tota una societat, que va quedar molt dividida i danyada després de tres anys de guerra.

A més d'aquest pati cal fer altre apunt: era el claustre de la casa dels mercedaris, orde que s'estableix a Tortosa ja al segle XIII i perdura fins al 1835. Un cop dissolta la comunitat religiosa l'edifici desamortitzat passarà a tenir diferents funcions, polvorí, teatre, museu... i sobretot escola, sent la primera escola pública de Catalunya, perdurant fins als nostres dies. Al lloc on es va situar aquest edifici de la Mercè actualment hi trobem la biblioteca Marcel·lí Domingo i l'església de la Reparació.

La fotografia del grup escolar de xiquets de parvulari de doña Paca, és totalment una meravella, extreta del bloc de Som de la Mercè. Paga la pena fer un clic a l’enllaç i llegir la informació aportada per Toni Gallardo i Joan Ramírez.

El pati de les teresianes

Fotografia enviada per un contacte que vol mantenir l’anonimat, del pati del col·legi amb les seves alumnes fent exercicis en els anys de la postguerra, la dècada dels 40.



El col·legi data dels anys vint  sent inaugurat l’any 1929, el dia de Sant Josep. 

Una edificació a càrrec de l’arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar. A més d’escola, va ser habitatge de la comunitat religiosa i internat de la Companyia de Santa Teresa (companyia fundada a Tortosa per Enric d’Ossó al 1876), sent la primera superiora del col·legi la germana Rosa Orts.

Les dos ales de Santa Clara

Convent fundant al segle XIII, sent un dels més antics d’aquesta orde a Catalunya, les clarisses.

Situat a la falda del turó del sitjar, fins al segle XIV no va quedar dins del clos emmurallat de la ciutat. Institució de cabdal importància ja que va ser cap d’una de les parròquies de la ciutat i pol d’atracció de població cap aquest eixample medieval.


Tot i les fortes alteracions de l’edificació, fins als nostres dies ens han arribat dues ales del claustre del monestir que es pot datar al segle XIII. Les ales nord, oest i les restes d’una tercera: la situada a l’est.  Aquestes mostren un gòtic provençal, amb arcs trilobulats i fust quadrilobulats (ens referim a la tipologia que es representa en l'actualitat), amb base bifoliada i capitells llisos, que dóna al conjunt una forta elegància, moltes vegades considerat germà del convent de Sant Francesc de Morella.


Fortament danyat a les guerres del XVII, XVIII i el XX. Aquesta peça tan singular de la ciutat ha estat rehabilitada en diferents ocasions, al 1998 es van substituir la majoria dels fusts que estaven fortament danyats (que són els que apareixen en la fotografia anterior). En aquesta última imatge podem veure com era l'edifici i el claustre abans de la Guerra Civil.



Una joia del gòtic català

Possiblement un dels palaus episcopals més antics de Catalunya, un edifici construït en part, sobre les drassanes romanes de la ciutat, fet amb carreus isòdoms és a dir totes les pedres són de la mateixa mida.


El pati és una de les parts més rellevants de l’edifici, amb dues galeries conservades al primer pis d’arcs ogivals,  on destaca la seva esveltesa, potenciada per les fines columnes de fust quadrilobulades i capitells d’ornamentació floral. A aquesta galeria s’accedeix per una escala volada a l’interior del pati.

El Palau va començar a bastir-se al segle XIV durant l’episcopat de Berenguer Desprats (1360-1340) i és una mostra del poder que van arribar assolir els bisbes tortosins en època medieval, la seva pujança constructiva coincideix amb l’impuls de la construcció de la catedral gòtica de la ciutat.


Fotografia de Salvany Blanch, 1914. Font Biblioteca de Catalunya.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...