Evidentment com ja és sabut, malauradament la
ciutat mai ha tingut quatre passos sobre el riu. Va ser una expressió irònica
de la ciutadania.
Ens hem de situar al 1937 a una ciutat a la
reraguarda, ja fortament castiga pels bombardejos de les tropes feixistes i els
Fets de Maig conseqüència dels moviments revolucionaris. Un cop liquidada la
revolta al maig. L’Ajuntament es va constituir de nou, sent l’alcalde Ferran Pons del PSUC-UGT, en aquest nou
govern quedà exclosa les formacions de la CNT i la FAI, ja que cap dels seus
militants van presentar-se a la convocatòria. És així com el 8 de maig del
1937, es va constituir un ajuntament amb 10 regidors del PSUC-UGT, 8 d’ERC, 3
d’Acció Catalana, 3 de la Unió de Rabassaires.
La situació en la que es trobava el consistori
verdaderament era ben magra, després del desgavell econòmic provocat per la
gestió anarquista de la Conselleria municipal de Finances. Aquest desori
continuà fins al final, com va ser el fet de la sostracció d’un milió de
pessetes de la Conselleria de Defensa de la Generalitat (per Carrozas, líder de
la CNT-FAI), abans de l’esclat dels Fets de Maig i posterior fugida de
Catalunya. La recaptació d’aquest milió s’havia fet amb més o menys coacció als
personatges benestants de la ciutat.
Així doncs tot era força inestable, tant
políticament com econòmicament, sense afegir la por, la fam, i tantes altres situacions
que crea una guerra. Tot i així Pons, un home vanitós, no va proposar mesures
de restricció, sinó que es van acollir a la creada Caixa de Crèdit de la
Generalitat, com a un possible finançament, (caixa creada per aglutinar els
valors d’incautacions). Cid i Mulet (Acció Catalana) com a regidor de Cultura,
va fer títols de deute amortitzable que pujaven fins al 30 milions de pessetes
amb el Palau Episcopal i el Cabildo de la Catedral , tot i així l’estat
financer de Catalunya no va poder pagar tot els crèdits, que van quedar en
poques quotes que no van arribar ni als 2 milions de pessetes.
Trencada l’esperança de la Caixa de Crèdit,
retirada la circulació de la moneda de plata per ordre del Banc d’España,
influïts encara per les respostes al problema dels anarquistes, molts municipis
catalans van optar per crear paper moneda. Aquest va ser el cas de Tortosa, tot
i que ràpidament el Govern de la República els farà desaparèixer. Els
ajuntaments majoritàriament van treure recursos d’aquella moneda, que els
compraven amb el mateix import legal, sobretot els col·leccionistes.
L’ajuntament va emetre una sèrie de cent mil
pessetes en 0,25-0,50 i 1 pesseta. Una magnífica panoràmica de Tortosa,
litografiada per Marià Lleixà que ràpidament es va esgotar. Un bitllet signat
per: el dipositari Pere Blasi, com a comptador Sr Martínez i l’alcalde Ferran
Pons. El tarannà tortosí aviat va completar aquella imatge dels tes ponts sobre
el riu, el campanar del Roser, la façana fluvial i els llaüts circulant pel
riu. La ciutat tenia quatre ponts: els reals i l’alcalde.
Tot i així cap d’aquestes mesures va resoldre
els problemes, i això que van haver més,
com la venda dels solars de la Llotja,..
L’equip municipal va ser tret de l’ajuntament,
degut a haver-se constituït a les braves per resoldre els problemes dels Fets
de Maig i amb el suport del Govern Central.
La Generalitat el va considerar il·legal i el
22 de setembre del 1937 els regidors rebutjaren els seus càrrec, deixant en
mans el consistori al delegat d’Ordre Públic, començant el 26 del mateix més
les negociacions per a solucionar la nova crisi. On sortirà Josep Rodríguez Martínez d’ERC nou alcalde de
la ciutat de Tortosa, el dia 29 de setembre del 1937.
Bibliografia
J. Subirats Piñana. TORTOSA, FRONT DE GUERRA.
E. Columna Tresmall
J. Cid i Mulet. LA GUERRA CIVIL I LA REVOLUCIÓ
A TORTOSA. E. Abadia de Montserrat.
Font imatge: Monedas i billetes locales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada