Una carta estripada.


En aquesta entrada transcrivim la carta que va enviar Joan Cid Mulet, des de Perpinyà.
Aquest preocupat pel patrimoni de la ciutat o la seva possible espoliació un cop acaba la guerra, es va posar en contacte amb Ramon Frontera sotssecretari de Cultura de la Generalitat i president de la comissió de Patrimoni, que li va explicar la situació del tresor.

Tal vegada per donar les dades, per coresponsabilitat, per deixar constància del seguiment de les peces artístiques i com ell bé explica per amor a la terra:  va creure oportú informar a les noves autoritats faccioses de la ciutat de Tortosa del patrimoni evacuat i salvat de la ciutat.


25/3/1939

Sr. Alcalde de Tortosa.

Distingit amic: Ignoro el vostre nom i la vostra filiació política. Vull saber només, que sou un tortosí que estima la terra i que per sobre de totes les diferències hi posa l’interès suprem dels sentiment patris.
Emparant-me en aquesta disposició vostra, m´he permès d’adreçar-vos la present, que no voldria fos interpretada d’altra manera que com la conseqüència d’un mateix estat d’esperit que el vostre. Per tant, no és altra la meva intenció d’avui que la que a través del temps ha estat norma de la meva actuació política.
Com ja sabreu, vaig tenir cura del salvament del patrimoni artístic de la nostra estimada Tortosa, feina que vaig voler realitzar que els nostres arxius fossin víctima del robatori i del saqueig. Tothom coneix, a Tortosa, la meva actuació. Cal, ara, però que tot allò que jo havia aconseguit salvar torni a la ciutat i és amb aquesta intenció que passo a informar-vos de tot el que jo sé.
L’arxiu de la Catedral i part del Notarial de casa Tuñí, va ésser traslladat a Poblet i des d’ací a Viladrau. Podeu adreçar-vos al Sr. Toda i ell us podrà donar detalls complementararis.
Tots els llibres de les Biblioteques particulars i religioses foren curosament guardats i recollits al col·legi de Sant Lluís, en els vaig deixar el mes de març de 1938.
El calze del Papa Luna, la Creu dels Montcades, la Relíquia de la Cinta i altres objectes, foren dipositats al Banc d’Espanya i traslladats a Barcelona, on segons referències, continuen encara. Una altra caixa d’objectes va anar a parar a Darnius, on sembla que les forces militars, abans de passar la frontera, veren intentar endur-se-la. Podeu fer gestions per retrobar-la.
En el pis superior de Sant Lluís hi havia classificat tot l’ornamental de la catedral. Quant menys hi era fins que el març hi arribaren les forces de Líster. Així mateix hi eren guardades unes col·leccions de pintures de la casa Dídac de León i la majoria de les imatges de la Catedral. Tots els objectes portaven una etiqueta indicadora de la seva procedència.
En fi, us poso en aquests antecedents, amb el propòsit de que una vegada feu les gestions que estimeu pertinents, puguin retornar a la ciutat tota la col·lecció de coses que de no haver estat en perill que corrien no n’haurien sortit mai.

Us saluda cordialment vostre compatrici,
Joan Cid Mulet.

Tota una mostra exemplar de comportament humanista dins del desgavell d’una guerra, un traspàs d’informació a l’enemic, a favor del patrimoni de la ciutat.

Però aquesta no va ser rebuda com calia i el senyor alcalde Loscos Mulet, desprès de llegir-la, la va estripar simplement pel fet d’estar escrita en català i per un roig, evidentment vençut i exiliat, tot i així el secretari de llavors Andreu Celma Comas va recollir els bocins i actualment encara es conserven a l’arxiu de la ciutat.

Com és ben sabut part del Tresor de la Catedral va desaparèixer o simplement resta amagat algun lloc del món. Possiblement s’hagués recuperat si s’haguessin posat en marxa les directrius d’aquell que el va salvar, però no va ser així i la part que millor va ser resguardada al Banc d’España amb les grans peces d’orfebreria ebrenca, primer a Tortosa i posteriorment a Barcelona, al ser evacuades el gener del 39 cap Le Havre (França) i pujades al iot Vita cap a Mèxic, són les que es van perdre el seu rastre.

La disseminació del Tresor és complexa; l’arqueta hispano musulmana que il·lustra aquesta entrada no va ser recuperada. Datada als segles XI i XII, era de fusta amb incrustacions d’ivori decorada amb figures dansant, cavallers i animals com un cabró, unicorns,... Però sí la seva germana que estava dipositada al Banc d’España de Madrid.

Bibliografia:

Subirats Piñana,J. (1996). Tortosa, front de guerra. Tortosa: Columna Tresmall.
Massip, J. (2003). El tresor de la catedral de Tortosa i la guerra civil de 1936. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...