Escala del parc


Postal d'un racó del parc municipal. Inicis S.XX.
Escalinata construïda per Pau Monguió.
Editada per Fototipia Thomas.

Pont de l'Estat



Fotografia de l’interior del pont entre els anys 1900 i 1910, cedida per Joan Otero.  Dècada on sols els vianants el podien transitar gràcies a unes escales de fusta, i així no pagar el peatge que suposava creuar el riu pel pont de la Cinta.

Des d’un inici el Pont de l’Estat sempre va trobar moltes més dificultats per a la seva construcció. Amb l'incendi del pont de Barques, a Tortosa s’obre una batalla i mil intrigues al respecte del pas del riu, que van fer recular la ciutat i deixar de banda el progrés en benefici d’uns poders molt locals amb poca visió de futur i amb unes decisions molt poc afavoridores per a la ciutat, que avui en dia encara es pateixen, un exemple n'és la mateixa ubicació del pont.
Des de la pèrdua del pont de barques el 4 de juliol de 1892, fins que s’obren al trànsit les rampes del Pont de l’Estat: el 7 de novembre de 1911, passen uns llargs 19 anys on el benefici d’uns pocs va en contra, no sols de la ciutat, sinó de tot el territori. El pont veí de la Cinta, conegut com dels muts, (ocupava el lloc del pas de barques) agafa empenta amb el beneplàcit de la burgesia de la ciutat i l’església. Sent inaugurat el 10 de juny 1895, construït en un any per la Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona, (la mateixa empresa trigaria uns 6 anys per a fer el Pont de l’Estat!).
El 1900 ja estava acabat el pont de l’Estat, però el tema dels accessos no va ser bufar i fer ampolles, inclòs la realització d’unes escales de fusta per a facilitar el pas de vianants van ser un problema. Finalment s’obren al públic des de la il·legalitat consentida, baix el paraigües de l’ajuntament de Teodoro Gonzàlez.
Mentrestant els amos del Pont de la Cinta anaven enriquint-se, fins i tot una vegada obertes les rampes ells tenien avantatge: el seu pont a nivell de carrer no requeria cap dificultat per al pas, ja que, la ubicació tant inadequada del nou pont, no va permetre realitzar unes pendents menys fortes i a molts carruatges se’ls presentava un problema travessar-lo.  

Aquí sols fem un mínim recorregut per les dates més assenyalades i per les vicissituds d’aquest pont, que no tardaria a ser esborrat del mapa, a l’abril del 1938. Va ser volat per evitar l’avanç de les tropes feixistes, en companyia dels seus ponts veïns: la Cinta i del Ferrocarril, igualant-los a tots tres a ferralla que llepa el riu. Posteriorment sols es reconstruiria el Pont de l’Estat i del Ferrocarril.

La festa dels xofers


La Cinta Free via facebook ens envia aquesta fotografia de la benedicció de motos, que pertany la festa de Sant Cristòfol que organitzava el Montepio de Tortosa als anys 60.


Arran d’aquesta foto el Joan Ramírez ens envia altres relacionades amb aquest acte, ja que en ella veu a son pare i identifica els fets. Així publiquem aquestes dues per no fer l’entrada massa llarga que il·lustren la sortida de la església del Roser a Ferreries amb l’espígol que posteriorment es repartiria als assistents  a la festa.


La Maternitat



Estàtua central de la Plaça Alfons XII. Inaugurada el 1947 de l’artista Soriano Montagut, substituta de l’anterior monument a Ros de Medrano.
L’escultura es situava al bell mig d’un llac i s’ha arribat a afirmar per part d’alguns autors que aquestes pedres pertanyien a la façana d’una sinagoga paleocristina posteriorment excavada a la mateixa plaça (obres de l’actual aparcament).
A la foto també es pot observar els bancs de fusta que poblaven la plaça i part de la façana nord amb la casa dels Algueró a la cantonada de l’arquitecte JM Franquet (1947) i la casa de Joan Ballester de l’arquitecte Josep Muntada (1911).
Imatge extreta d’una postal turística dels anys 50. Fotografia de E. Pedrola i editada per Fica.

Carrer Major del Raval de la Creu


El Carrer Major del Raval de la Creu és el que ara es coneix com Rambla Catalunya i des de sempre ha estat el carrer més important de Ferreries i un dels més concorreguts, testimoni d’aquests fets és la arquitectura que encara es pot observar en gran part del carrer. Habitatges i indústries que són reflex de l’esplendor del raval i de Tortosa. A més de la indústria que es va instal·lar a la zona, altres aspectes van beneficiar el bullici d’aquest espai de la ciutat, com va ser el tramvia, la carretera cap a València i l’Aragó, el pas del pont: primer el de Barques i posteriorment el de la Cinta i per últim el de l’estat, a més de la proximitat de Roquetes i del raval Jesús.



A la fotografia es veu l’ambient del carrer, amb els carrils del tramvia a la vora de l’esquerra que anaven a parar al Capde Pont, que va ser desballestat per facilitar la circulació i accés al pont a les últimes dècades del segle XIX. Els habitatges representatius d’aquesta època d’industrialització amb els baixos convertits en xicotets tallers i comerços, la gent, carros ben plens, els recents plantats arbres encara amb la subjecció per endreçar-los i el paviment terrós ple de carrilades de les rodes.

Últimament el sector ha perdut un bloc d’habitatges representatiu de l’ambient de la fotografia del raval i d’una ciutat realment influent a molts sectors del país tant a nivell social, industrial com polític. Als tortosins encara ens falta estimular-nos envers el nostre patrimoni i així obtindre una mica més d’autoestima al respecte com ja s’ha aconseguit a altres llocs, on aquesta façana hagués estat conservada i restaurada, no pas enderrocada. Per tant cal reeducar-nos per a que pèrdua de patrimoni com aquesta no hi torni a passar ja que és del tot irreversible.


Finca situada a la Rambla Catalunya amb carrer Castelló, a prop de les bodegues Lehmann. D’aquestes dues fotografies sols disten dos anys i la imatge primera ja és història.

Plaça Espanya


Imatge de la plaça de l'Ajuntament amb la font en tot el seu esplendor.
La plaça Espanya va ser construïda després de la Guerra Civil i ocupa part del que va ser el barri de Pescadors, que va quedar gairebé convertit en pols pels bombardejos.

Fotografia enviada per Joan Otero.

Ferreteria Nivera i la Plaça Nova

Gràcies a una publicitat de finals del segle XIX, podem saber com era un dels negocis de la ciutat i per extensió fer-se una idea de tots aquells que poblaven la ciutat.




La ferreteria Nivera es situava a la Plaça Nova, lloc ample tenint en compte les estretors de la ciutat medieval. Configurada per l’arranc dels carrers Canvis, Ciutat, de la Rosa, tancada i barrada per les cases de la “peixateria”. Per tant parlem del Carrer Bisbe Aznar actual, llavors amb un accés principal que el comunicava amb tot el centre comercial de la ciutat, com era la plaça del Pont de Pedra, la plaça de la Font, la plaça de les Cols i els carrers Sant Roc i de l’Àngel amb els seus porxos destinats al comerç.


Llavors tenim que la Plaça Nova era un lloc estratègic on situar els comerços de la ciutat, ja que era de pas obligatori, tant per accedir al pont com per anar cap a la zona nord de la ciutat (Remolins/Sant Jaume) i altres llocs de poder com era la Casa de la Ciutat o el Palau del Bisbe, i clar està que al caliu d’aquests tràfecs sortiren comerços de la qualitat i la mida de la ferreteria esmentada.
Publicitat cedida per Joan Ramírez.

Carrilet entrant a l'estació.


Actual avinguda de la Generalitat amb la plaça del Carrilet, lloc on fins la dècada dels anys 60 va estar l'estació de terme i depòsit del carrilet de Tortosa - La Cava.


Bicicletes, extraperlo guardiacivils i estudiants, saca d'arròs, molts de pagesos i colles de valencians, embrassades, gent malalta de quartana i de dolor, i de cistelles en pollastres, alguna àdena i capons, i aubergínies i tomates per a regalar als sinyors.


Estrofa de la cançó lo Carrilet de la Cava.
Versionada per Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries. 

Enviada per un col·laborador que vol mantenir l'anonimat.





Merchandising cinematogràfic


Aquesta escombreta va ser repartida a la projecció de la pel·lícula Me casé con una bruja el 1945 al Cine Goya, en el carrer Cervantes. Es tracta d’una comèdia romàntica estrenada el 1942. Amb aquest souvenir es va obsequiar a totes les dones assistents a l’estrena a Tortosa.


En el pal de l’escombreta està gravat el títol de la pel·lícula. En la targeta podem llegir: CEPICSA presenta una fantasia de magia ultra-moderna realitzada por Rene Clair con Fredrich March y Veronica Lake. En la part posterior: CINE GOYA. Miércoles, 18; Jueves, 19; Sábado, 21 y Domingo, 22 de Abril de 1945. Me casé con una Bruja. Imp. Peri – Tortosa.


Enviat per la família Gas Ferré.

La sopa de frígola


La sopa de frígola i el Divendres Sant estan ben units a Tortosa i les terres  de l’Ebre.


La frígola és el nom en que es coneix al timó o la farigola a l’Ebre. El Divendres Sant era tradició anar a per aquesta  herba medicinal per Mig Camí o els monts pròxims a la ciutat, aprofitant l’esclat de les flors de la planta per la primavera i així poder fer a la nit, la sopa. Un brou molt aromàtic i medicinal però molt senzill, cal recordar que és celebra la mort de Crist i per tant a aquestes festes s’associava una gastronomia amb poques opulències.
La foto de la parella que està recollint frígola, ens l’envia Mary Cugat, són els seus pares allà cap als anys 30 o 31. Realment una fotografia bonica i interessant de les festes i tradicions de la ciutat.

Podeu consultar la recepta al web de Viulebre

Cartells de Setmana Santa



Cartells de la Setmana Santa tortosina, publicats per el Sindicat de iniciativa i promoció de Tortosa-Junta Local de Turisme.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...