L'Ebre més romàntic

Le voyage pittoresque et historique de l’Espagne, d’Alexandre Laborde. Dividit en dues parts i publicat a París l’any 1806 i el 1820.
Al primer volum la primera part s’ocupava de Catalunya i la segona del País Valencià, al segon volum a la primera part surt Andalusia i a la segona Navarra, Aragó i Castella.
L’obra va acabar inacabada per manca de pressupost. Qui sap si després d'entrar a Tortosa per la Porta de l'Escorxador, no van travessar el riu per el Pont de Barques en direcció a València i llavors va ser quan van fer el dibuix del Castell d’Amposta.


Dibuix que va realitzar Jacques Moulinier. Una vista d’unes runes, on l’home i la seva activitat és insignificant davant la magnitud de la natura que l’envolta, com és el riu navegat per barques amb vela llatina i al fons desdibuixades les muntanyes.
Font de la imatge: Fototeca.cat

Jesús Pino Sech


Jesús Pino Sech: El 14 d'abril de 1916 neix a Tortosa (Baix Ebre, Catalunya) el militant anarcosindicalista Jesús Pino Sech. Amb 15 anys, l'1 de novembre de 1931, s'afilià en la Secció d'Alcohols, Vins i Cervesa del Sindicat del Comerç de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona i en 1934 a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) de Tortosa. Arran de l'aixecament feixista, el 24 de juliol de 1936 s'allistà voluntàriament com a milicià en la Columna Durruti. Després de l'ofensiva contrarevolucionària de les tropes comunistes d'Enrique Líster a l'Aragó i dels Fets de Maig de 1937, hagué de marxar de Tortosa cap a Barcelona fugint de la repressió stalinista. Ferit a les cames al front de l'Ebre, passà a França amb crosses durant la retirada de febrer de 1939. Després de ser operat a l'hospital de Lo Puèi de Velai (Alvèrnia, Occitània) fou internat al camp de concentració d'Agde (Llenguadoc-Rosselló, Occitània). Durant l'ocupació, l'1 de gener de 1942, fou enviat al 405è Grup de Treballadors Estrangers (GTE) a Maiçac (Llemosí, Occitània), enquadrat en la «Societat de Forces Motrius del Maronne», sota la matrícula 405.392. Més tard, el 22 de novembre d'aquell any, fou traslladat al 651è GTE a Ussac (Llemosí, Occitània), on restà fins al 21 de gener de 1943 després d'una esta al camp disciplinari de Saint Antoine de Briva (Llemosí, Occitània). El 27 de gener de 1943 fou enviat com a «treballador requerit per Alemanya» a Katowice (Polònia), però aconseguí fugir el 7 de febrer de 1944 i arribar al Llemosí. Després de la guerra continuà militant en la CNT de l'Exili i serà membre en diverses ocasions dels Comitès Regionals parisencs del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i de la CNT. Jesús Pino Sech va morir el 21 de novembre de 1980 a Saint-Denis (Illa de França, França).

Informació extreta de: Estelnegre. Org i Anarcoefemerides


Finestral


Finestral gòtic, que donava llum al dormitori dels canonges de la seu de Tortosa. Pertany al congunt d'edificis de la canònica. Actualment i dins de l'exposició permanent de catedral hi podeu trobar el cadirat del cor de la catedral que va ser desmuntat de la nau central de la catedral i traslladat fins aquí després de la guerra civil.
La finiestra orientada cap al migjorn, la podeu vore des de la plaça de l'Olivera.

La Plaça del Paiolet


Plaça del Paiolet.
Riuada del 1961.
Fotografia enviada per Josep Maria Faiges Albiol.


La plaça com la coneixem actualment, sembla que sempre fos així, un espai obert vora riu, però no, les barrancades i les riuades com a elements naturals i els bombardejos i accions humanes han fet que la zona del Paiolet quedes totalment transformada. A la foto podem vore el carrer Canvis, el carrer del Bisbe Aznar (anterior Plaça Nova) i el carrer de Sant Roc que en època medieval corresponia al carrer dels Sabaters. Durant la Guerra Civil la proximitat dels ponts de la Cinta i l’Estat, va fer que fos una de les zones més castigades pels bombardejos amb l’ensorrament dels edificis més pròxims al riu i que actualment donen lloc a la plaça, ja que abans els carrers eren barrats per cases que configuraven la façana fluvial des de l’època medieval, testimoni d’això són les arcades gòtiques que resten ocultes a la Vall i que sostenien la Peixateria. La fotografia dels 60 tampoc mostra cap indici del pas provisional que es va bastir durant la postguerra i que unia el carrer Bisbe Aznar amb Ferreries, ara apareix l’ombra del nou pont de l’Estat estrenat l’any 1942.
Les barrancades també van fer que la zona quedes ben canviada, la del 1874 va ensorrar la capella de San Roc al cap del carrer homònim i de gran devoció a l’època, aquesta capella donava l’eixida al riba-rec: el moll on ancoraven bucs i llaüts, aquest riba-rec va crear un carrer vora riu que es va dir Baranda del Ebro (antecessor de l’actual rambla) i passava per davant de l’església del Roser fins al Palau Oliver de Boteller. Una vegada esborrada del mapa la capella es construiria l’embarcador de Sant Roc, unes escales que baixaven fins al riu, per facilitar la càrrega i descàrrega del vaixells tant de mercaderies com de passatgers. Així que res queda, la construcció de la Rambla Felip Pedrell per a facilitar el trànsit rodat modern no sols modificà la zona del Paiolet, sinó tota la façana fluvial de la ciutat.

La publicitat i el Nadal




Comerços i publicitat referent a les dates del Nadal a la primera part de la dècada del anys 30, publicada a la premsa local.

Entrada baix pal·li


Any 1926, Félix Bilbao Ugarriza enfila escales de la Catedral baix pal·li, deixant el carrer Croera i el Palau Episcoal a la seva esquena, serà bisbe fins l'any 1943.

La Casa Vericat i els magatzems El Ebro

El solar que va crear la Llotja al ser traslladada al Parc, va propiciar la creació de nous edificis a la dècada dels anys 30, com va ser la Casa Vericat. Des del 1848 la Llotja va ser Govern Militar i magatzem de material militar, el seu abandonament i fragmentació quasi va fer que fos destruïda, però l’Ajuntament i la Generalitat van fer que es traslladés pedra per pedra a l’any 1932.



Fotografia enviada per Joan Otero.

Del solar restant i davant del Mercat configurant fins a l’actualitat la Plaça de la Pau, s’aixecarà la Casa Vericat d’estil noucentista, un edifici destinat a baixos comercials i habitatges, que ennoblia la zona.



A l’any 1935 s’inaugurava amb una certa ressonància als mitjans de comunicació locals, els Almacenes El Ebro, que es traslladaven d’altre local situat al carrer Cervantes, n2.


L’època daurada d’aquets magatzems comercials durarà poc, ja que la Guerra Civil truncarà tota la vida, tant civil com comercial. Dels anys 35/37 són els anuncis trobats a la premsa local i la fotografia de l’entrada principal, on es pot veure la importància que tenien els magatzems per la quantitat de productes tèxtils que es venien, tal vegada seguint l’estela d’altres magatzems populars de l’època com van ser El Siglo o Els Jorba.


Durant la guerra el riu va fer de línea de front i la ciutat que va quedar dividida en dues parts, va ser brutalment bombardejada per l’aviació feixista, les imatges de la casa Vericat i dels magatzems El Ebro, amb imponents forats a la façana, tot cremat i amb els aparadors rebentats estan extretes d’un noticiari de la British Pathé, que mostra en quin estat va quedar la ciutat i l’edifici en qüestió.

La casa encara resta en peus, així que va ser restaurada, encara que actualment mostra un aspecte degradat, a l’espera d’una més que merescuda restauració i posada en valor.

Carros i tartanes al Mercat



El Mercat en plena activitat, envoltat de carros, tartanes i traginers que s'ajunten en grups per xarrar a l'espera d'un encàrrec o passatgers a la Plaça de la Pau. Fotografia de mitjans de S.XX.
Postal d'edicions Arribas.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...