Les drassanes de Titets

Les drassanes a la ciutat dóna per a unes quantes pàgines, des de l’època romana on ja es pressuposen, fins a l’actualitat on l’activitat és totalment inexistent. La seva situació canviant al llarg de la història ens fa parar al Camp de Titets.

De com serien unes drassanes fluvials al S. XIX, fa una bona descripció Jesús Moncada al seu Camí de Sirga: “Els calafats pencaren de valent a les drassanes, món embadalidor i amarat de misteri, amb fumeres, aroma de fusta i fortors de brea, on la duien a veure el vaixell que, a la primeria, li semblava el costellam d’una bèstia enorme i esfereïdora. En visites successives observà com anava agafant forma, com l’equipaven amb els paraments, com l’Aleix de Segarra pintava el nom d’ella amb carmí a les galtes de proa...”


I més o menys també és el que podem veure a la fotografia de Bonaventura Masdeu, unes drassanes fluvials encarregades de construir i reparar a Tortosa gran part de les naus que circulaven per l’Ebre i la costa propera. Unes drassanes a l’aire lliure, ben atapeïdes, de casetes i barraques taller dels mestres d’aixa, d’estructures i paraments constructius i la no gens menyspreable xifra de set costellams visibles de vaixells.

El Camp de Titets és el lloc on s’ubiquen les drassanes de Tortosa durant el S. XIX, ja que el lloc on van estar durant tota l’edat mitjana i fins als mitjans del S.XIX , comença a ser ocupat per espais per a la ciutadania, com va ser el Passeig de Ribera cap als 1840 i posteriorment el Mercat Central cap als 1870.


Al plànol de la ciutat dibuixat per la Brigada Topogràfica al 1871, queden plasmades vora riu una vegada traspassat el pont del ferrocarril, al costat de l’incipient Parc municipal, amb un total d’una vintena de construccions que fan referència als tallers i barraques dels calafats, cap al 1884 van desaparèixer de la zona, ja que l’Ajuntament va preferir expropiar els terrenys per a configurar l’actual Parc municipal. Al llibre de Baila sobre l’evolució de l’espai urbà de Tortosa fa aquesta ressenya: “es construïen llaguts, embarcacions auxiliars i de pesca; d’aquesta indústria naval vivia molta gent: calafats, filadors, ferrers,clavetaires, serradors de llarg, fusters, pintors, camàlics,etc. A més, el quitrà es continuava fent a la casota, que havia estat destruïda en la guerra del francès, però construïda l’any 1826; aquesta indústria de betums per a les embarcacions va ser florent, fins que la introducció del vapor i dels bucs de ferro la farien caure.”

Així que les drassanes altre cop van ser desplaçades per la ciutat i les properes es situarien a l’altra riba del riu, d’on per exemple sortirà el Vapor Anita a la dècada dels anys 10 del S.XX, va ser construït íntegrament a Tortosa en cinc mesos, als tallers Sales, foneria situada a l’actual barri de Ferreries.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...