El voyage pittoresque et historique de l’Espagne


El Voyage pittoresque et historique de l’Espange, publicat al 1806-1818, és una gran obra il•lustrativa d'Alexandre de Laborde, amb una funció divulgativa, arqueològica i explicativa d’un país que, a ulls dels europeus, es mostrava totalment exòtic. Amb la seva publicació l’obra té una certa popularitat i fa de la visita a la península un fet indispensable per a tots els romàntics, el romanticisme surt en contraposició a la Il•lustració i el Racionalisme, és una corrent que abraça totes les facetes de l’art, literatura i política, van en busca dels sentiments més primitius, refusen la raó, hi ha una exaltació de la pàtria i de la natura, l’home deixa de ser el protagonista al món. En aquesta època molts artistes visitaven la península en busca d’experiències i emocions, un cas va ser Whashington Irving, que va habitar a l’Alhambra on va escriure els seus contes (1832). Els gravats, relats, llegendes, pintures, tradicions, van fer de l’estat un lloc mític i estereotipat, però de pas obligatori cap a l’orient.
Així doncs Alexandre de Laborde, va visitar Tortosa i la va dibuixar, amb una vista un tant curiosa, a més d’il•lustrar les Arquetes àrabs de la Catedral de Tortosa, del període almohade andalusí, de finals de S. XII, inici XIII, de fusta amb incrustacions d’ivori, marqueteria i decoració amb bronze.


La vista de Laborde: dic curiosa, ja que és la de llevant, tal vegada la més salvatge que podia oferir la ciutat, on s’observa al fons els Ports i rodejada de castells i vegetació, totalment oposada a les de Wyngaerde, les quals van més de la mà del racionalisme del renaixement, de la descripció i no amb una funció bucòlica i exòtica.
En aquesta època al sector de llevant hi trobem un doble pany de muralla, el gòtic, el qual queda reflectit al dibuix (és el primitiu) i el nou realitzat cap als set-cents i per tant relativament modern per a Laborde. Aquesta muralla deixava un espai interior creuat per barranc, on es situaria el dibuixant i que no seria habitat fins el 1860 quan es va aixecar l’eixample del Rastre. Aquest pany hi tenia un portal del mateix nom que donava pas al Coll de l’Alba, sent el camí de la Via Augusta. Així aquesta vista ve a completar la que no va fer a 1563 el flamenc. On la muralla unia el Castell de la Suda amb el baluard del Carme, començava al flanc del pati d’armes del castell, passava per la part posterior dels Reials Col•legis, on feia un gir cap a dins, en busca del Portal de l’Escorxador, arribant fins al convent de Santa Clara i la porta homònima o de Tarragona. A més del portal de l’Escorxador (1349), el qual esdevé el més important de la zona i l’únic visible a la vista de Laborde, hi havia dos més: l’Olivar (documentada des de 1336) adjacent a Sant Domènec sent el més primitiu i principal fins la construcció del portal de l’Escorxador, avui en dia tapiada i dins del complex dels Reials Col•legis, l’altra és la de la Bassa(1347) que donava accés al Castell d’una manera ràpida i còmoda des de la ciutat.
El S. XIV és el de màxima construcció d’aquesta zona, obres atribuïdes a Joan de Frenoy mestre de la Seu i que va participar en les obres de l’Olivar (portal ja existent) i les obres del nou portal de la Bassa i les muralles, aquestes eren construïdes en tàpia i argamassa, per ser més econòmic, ràpid i efectiu, encara que menys duradores. En quant a les torres en aquesta zona (encara es poden veure) eren lliures, les quals es podien aprofitar com habitatge o farcides com a reforç de la muralla.

Després de gairebé cinc segles des de la seva construcció el que trobaria Laborde al seu pas per Tortosa seria ben diferent ja que aquestes obres no pararien de sofrir remodelacions, actualitzacions, etc. A més hem d’afegir la llibertat del dibuix, un exemple és l’exageració de la silueta del Port, però encara així dóna una vista prou descriptiva de la ciutat. D’esquerra a dreta es pot veure El Baluard del Carme, on despunten l’obra nova dels Quarters (1739-1750), intramurs el volum de l’església del Seminari, amb les dues torres (1753), tot seguit i enfrontat altre volum que sembla ser l’Església dels Dolors, que formava part del Convent de les germanes del Sagrat Cor (S. XVII-XVIII), tot seguit l’Hospital de la Santa Creu (1765-68) el convent de Sant Domènec (S.XVI) i els Reials Col•legis. I per acabar la Suda amb obres defensives, castell i el que restarà de la residència reial.

Així doncs una ciutat plena d’obres noves i recentment inaugurades va ser retratada com una ciutat medieval i allunyada de la civilització i corrents intel•lectuals, encara que en part era així i no sols a Tortosa, sinó a tot l’estat, diguem que els paràmetres de la contrareforma i el barroc, a la península es van allargar una mica massa.

Fonts:
fototeca.cat
Viquipedia
J. Vidal, Les obres de la ciutat
M.A. Baila, La ciutat de Tortosa.

Correbous a Ulldecona


Aquí us deixem una imatge de la festa dels bous, la imatge és de la plaça de l'Església d'Ulldecona, segurament per la forma del cadafal (fustes, pals i cordes) pareix ser de principis del S. XX.

A part de les polèmiques i debats al parlament, la pengem per la peculiaritat de retallar al bou amb cordes. Si algú ens pot donar més informació d'aquesta manera de torejar, estarem encantats.

La imatge està extreta del web de Núria Ventura Brusca, alcaldessa d'Ulldecona.

Publicitat i comerç als anys 70





Alberto Lamote de Grignon, via facebook ens envia uns anuncis que van aparéixer a la Guia General de Tortosa als anys 72. Amb les últmes cuetades del franquisme.

Caràcter destructiu



Avui us deixem fragment d’un article de Josep Bayerri i Raga publicat el 07/03/2010.

El patrimoni històric de Tortosa ha estat objecte d'agressions al llarg dels anys, però les que més dolen són les recents, quan formalment ja hi havia una cultura historicista, i els òrgans oficials estaven integrats per persones en teoria lletrades. El 1962, en adquirir la possessió dels terrenys d'Orleans, l'Ajuntament enderrocà les casernes de Sant Francesc, un edifici significatiu de l'arquitectura militar del segle XVIII; al seu solar es va projectar una urbanització de xalets i finalment es va construir l'hospital Verge de la Cinta, una decisió del tot inadequada, com s'ha demostrat al cap dels anys. El 1965 es va destruir el tram de muralla que unia les fortificacions del Sitjar amb el fort d'Orleans, molt malmès des de l'obertura de la carretera Simpàtica el 1894, però, en qualsevol cas, perceptible i recuperable; el 1966, en reconstruir-se l'església de Sant Blai, l'aleshores bisbe de Tortosa, Manuel Moll, va fer sortir a la força el delegat de Belles Arts que volia investigar unes restes arqueològiques aparegudes als fonaments; el 1967 la Diputació enderrocà el palau del baró de Purroy, amb un vestíbul i escales d'accés del segle XVII, per construir un bloc d'habitatges de nova planta amb l'edifici del Patronat, també enderrocat; el 1975 el que era president dels Cantaires de l'Ebre, amb la indiferència de l'Ajuntament, dinamità un tram de la muralla interior del Rastre del segle XV, per encabir-hi una pista de bàsquet que mai va funcionar; pocs anys després, el mateix personatge féu obres a les restes de la torre de la muralla exterior per habilitar-se un xalet; el 1979 l'Ajuntament autoritzà a convertir la sala d'actes del balneari de Porcar en aparcaments a la venda i, ara fa dos anys, fins i tot es va plantejar enderrocar tot el balneari per fer-hi habitatges; el 1984, en clausurar-se el cementiri vell, el regidor de l'àrea decidí abatre els arbres interiors que definien uns jardins de notable valor estètic i, alhora, cremar tots els arxius (la història dels enterraments esdevinguts des de 1844), perquè li semblaven «funeraris».
Parlant d'arxius, són ben recents les pèrdues dels arxius fotogràfics d'Escudé (amb una important col•lecció de plaques de vidre del segle XIX) i el de la família Ramos (amb negatius dels anys quaranta i cinquanta); i l'arxiu històric del Banc de Tortosa es va salvar gairebé de miracle. Tot plegat en la línia del que va succeir el 1902, quan empleats municipals van abocar al riu carretonades plenes de restes de ceràmica trobades al subsòl de la ciutat, que havia anat col•leccionant durant anys l'arquitecte Joan Abril per constituir el Museu de la Ilercavònia; el nou Ajuntament, dit liberal progressista, va considerar que allò era brossa.





Un desgavell patrimonial, potser també la destrucció de les cases de la catedral. Sols són quatre cases!!, però són patrimoni i testimoni de la ciutat. Tombar aquestes cases representa desfer la trama urbana de ciutat vella i perdre un tret medieval de la ciutat, com són les cases muralla. Així passaria a ser una agressió més importants al patrimoni de Tortosa. En principi suposa la desaparició del Carrer Croera, que és la via principal de la ciutat baix medieval, la que donava pas a la Vilanova i a tot el nord del territori del marge esquerre de l’Ebre. Paga la pena? Baix el meu punt de vista no. Una plaça per a què? Segurament Martí Abaria al 1625, arquitecte del projecte de la façana barroca, i Antoni Ferrer quan un segle més tard 1728/1757, va realitzar la portada actual, ja ho tenien present donar eixida al riu a una obra barroca, grandiosa i espectacular, dotar-la de perspectiva i profunditat, però avui en dia la façana està per concloure, falten les dues torres i el cos central, així doncs no precisa de profunditat. Per a la ciutat és més important mantenir l’únic tram de façana fluvial històric, que dotar de perspectiva a una obra tardobarroca, que aporta poques coses.
A més no volem una ciutat més turística, quin lloc millor de la ciutat per albergar botigues, restaurants, hotels, habitatges,... El govern de la ciutat hauria de ser conscient, de tot el que ha perdut la ciutat i ara no és pot permetre el luxe de tombar i tampoc de comprar habitatges amb diners públics per deixar-los abandonar, fins poder declarar-los en ruïna, sols posaré un exemple i és el: Cabanyal-Canyamelar de València, aquestes polítiques no són les adequades, les ciutats del S. XXI han de fer possible la rehabilitació, la reutilització i la consolidació social d’espais únics i peculiars.

Crear una plaça allí pot ser divertit, però és totalment inadmissible, mai ha hagut una plaça precedent i si es crea quedarà com un decorat, sense funcions socials, com una cosa falsa i sense trellat. Hem de ser CULTES i respectar l’entorn urbà. Per què no gastem els pressupostos en fer ponts per a vianants? En habitatges per a joves? En recol•locar en un lloc didàctic i explicatiu el monument feixista? En crear llocs de treball? En fer una ciutat viva, amb la seva idiosincràsia. Respectar els seus atributs i desenvolupar-los.
I posats a tombar per què no tombem també el Palau Episcopal? Sense ell la vista seria monumental, a més quedaria tot nou i polit, hi ha tècniques per desmuntar edificis i col•locar-los a altres llocs. Quin privilegi té el Palau, que no tinguin les cases dels ciutadans.

Si el traslladem podem fer un bon aparcament!!


Façana fluvial a finals del S.XIX

SIGUEM CONSCIENTS I RESPECTEM EL QUE ENS QUEDA, QUE NO ÉS MOLT

Picasso a Horta


Ara és pot veure a la Biblioteca l'exposició Picasso Fotògraf d'Horta. Instantànies del Cubisme. 1909.
Es tracta d'un recull de 23 fotografies realitzades per Picasso durant la seva segona estada a Horta de Sant Joan.


La bassa d'Horta de Sant Joan, Fotografia de Picasso a l'any 1909.

Una ullada a la nostra història.
Centre Picasso d'Orta.

Tornar a l'escola

Setembre temps de raïm, figues i de tornar a classe, buscant imatges al bloc d’antics alumnes de la Mercè; Som de la Mercè hem trobat:



Toni Gallardo ens explica:"...volíem recollir aquí algunes imatges que hem trobat sobre els edificis que al llarg de la història ha tingut la Mercè. Les imatges en blanc i negre corresponen a l'edifici del carrer Montcada. Cal dir que són dels anys 40 del segle passat, és a dir, en l'època en què allò era l'Institut de Batxillerat, però ens sembla, no obstant això, que el seu interés està més que justificat." +info


Porta barroca de l’antic seminari, Segle XVIII. Situat al carrer Montcada.

A nosaltres al veure-les ens ve al cap aquella cançó tant descriptiva que té l’Ovidi Montllor, l’Escola de Ribera, ningú com ell per explicar el que eren aquelles escoles dels anys 40. La podeu escoltar aquí, Arxiu personal de l’Ovidi Montllor. Inclosa al disc De manars i garrotades.

La Porta del Pont

A tot recinte emmurallat hi destaquen les seves portalades, situades a llocs estratègics, coincidint amb les vies de comunicació.
Aquestes portes tenien un sentit defensiu, a més de facilitar el trànsit dels ciutadans, visitants i el seu comerç. La Portalada del Pont, resulta per la seva fisonomia una porta peculiar i singular i al mateix temps cabdal per a la ciutat. Donava accés directe al centre religiós, polític i administratiu de la ciutat i al contrari que altres com ara la de Vimpesol, Sant Francesc, no estava acompanyada per muralles, ja que la façana fluvial de cases i palaus feia aquesta funció i el riu de fossat. Permetia l’accés a l’altra riba del riu a través del pont de barques, sent l’únic pas en tot el tram baix de l’Ebre, capitalitzant així tot el trànsit de mercaderies, cavalleries i persones que feien el camí a València al sud i a Barcelona al nord.


Fragment del dibuix de Van den Wyjngaerde, vista de ponent.

Era una portalada realitzada amb jaspi (varietat del quars, opac i de colors variants) procedent de la pedrera de la Cinta, per tant se pressuposa prou impressionant, segons el dibuix del flamenc era emmarcada per un gran arc de mig punt, amb comparació les construccions adjacents, (sempre pensant en la llibertat del dibuix), a més destaca una construcció superior sobreeixida i amb sostre a dues aigües, suposem que amb una funció militar i de guaita. Del seu funcionament sabem que tancava als vespres, encara que sempre oferia la possibilitat d’entrar per un portell més xicotet a la vora, com explica Despuig als Col•loquis, “Fabio: La gran, sí, mes la portella, no, que mai se tanca; i perquè com la part dellà lo Pont se va tan poblant, convé que així estiga oberta, per si alguna cosa de necessitat ocorre”. Així doncs la principal i la més espectacular entrada a la ciutat, ja que va ser aquesta per on va entrar Felip II a Tortosa.


Amb la visita d’altre rei al 1802, Carles IV es va bastir un nou portal seguint el preceptes de la moda, neoclàssica, ja que era un portal sense ostentacions i mostrava tres portes a manera d'arc de triomf romà. Aquest últim segurament substituïa la portalada medieval totalment obsoleta i que va ser destruida per una riuada a l'any 1772, va ser destruït al 1885 deu anys abans de construir-se el pont de peatge de la Cinta i coincidint en data amb l’autorització per a la construcció dels eixamples del Temple i Remolins.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...